tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post1207930120409085670..comments2023-12-14T23:10:13.860-08:00Comments on So i silenci: EpifaniaGuillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-56276302829848603472010-05-17T13:07:49.978-07:002010-05-17T13:07:49.978-07:00En la pel·lícula Katyń, d'Andrzej Wajda, hi ha...En la pel·lícula <i>Katyń</i>, d'Andrzej Wajda, hi ha una escena que reprodueix fidelment la <i>Sonderaktion Krakau</i>. A més, està filmada justament a la mateixa sala de conferències, a la sala on vaig rebre el meu doctorat, a la <i>meua</i> universitat, a la <i>meua</i> ciutat. Veig aquesta escena ara, anys després d'aquell concert, i és curiós com em resulta "familiar", i com es mante la meua implicació amb aquell lloc (la universitat, la sala) i aquell moment (el del concert).Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-83237602433690892202010-05-15T04:00:12.097-07:002010-05-15T04:00:12.097-07:00Sí, però no és el mateix si t'expliquen aquest...Sí, però no és el mateix si t'expliquen aquesta connexió històrica com si estableixes la connexió pel teu compte, i en el lloc dels fets...<br />També estic d'acord en l'afinitat amb la "negror", que en el meu cas no és precisament d'ara sinó un tret de caràcter.<br />El Novum, i la meua Cracòvia, certament són magnífics. Els contertulians que la coneixen (Magister, Exemplator) hi estaran d'acord. M'hi sent perfectament a casa, en aquesta "petita Praga".Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-42046928817263966422010-05-15T02:55:54.952-07:002010-05-15T02:55:54.952-07:00Yo siempre he tenido muy presente que este cuartet...Yo siempre he tenido muy presente que este cuarteto se escribió en memoria de las víctimas de Dresde... y, además, por otro lado, conforme voy cumpliendo años, más afín me siento a esa "negrura" existencial absoluta que casi siempre es el fondo sobre el que se levatan todos los edficios de Shostakovich -bueno, y todo lo demás, pero eso es arena de otro costal, aparte de obvio-. La sala, Guillem, me ha parecido maravillosa y me ha hecho acordarme de Praga y sentir nostalgia de no ser "mediterráneo" y, al mismo tiempo, "centroeuropeo", las dos cosas a la vez, aunque se intenta.Francisco López Martínhttps://www.blogger.com/profile/16390775877354915759noreply@blogger.com