tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post2785430239439547695..comments2023-12-14T23:10:13.860-08:00Comments on So i silenci: Si no volies arròs... més Adorno!Guillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-26592302259559824162008-12-10T04:58:00.000-08:002008-12-10T04:58:00.000-08:00Merci bien, mon ami!Conec aquesta edició, i conec ...<I>Merci bien, mon ami!</I><BR/>Conec aquesta edició, i conec l'Alfredo (tot i que sovint els nostres desacords són explosius), però no l'he fullejada encara, i no tardaré. Sé que ell és un traductor esforçat (conec el seu Nietzsche), i vam parlar una vegada sobre aquesta edició adorniana, quan tot just començava. Em va estranyar que no es queixara del llenguatge d'Adorno, i no sé si això és un bon auguri o què. Quan ho manege, ja t'ho diré.<BR/>Estic cent per cent d'acord amb tu: els adornians són perillosos per a Adorno (de la mateixa manera que els qui més mal fan a Wagner solen ser els entusiastes wagnerians, i així passa amb tots els autors... o sol passar). De tota manera, el seu enunciat sobre la poesia i Auschwitz crec que no s'ha d'agafar literalment, i sobretot s'ha d'entendre en el seu context. La qual cosa no implica que siga cert, per descomptat. Crec que, a pesar d'això, fa pensar, cosa que no deixa de ser un mèrit.<BR/>Sí, certament, la famosa frase de Schönberg sobre la dodecafonia... hauria d'entrar en una bona antologia del ridícul i del disbarat. Herr Arnold és un altre exemple de personatge que, personalment i ideològicament, m'inspira una certa repulsió, però que es manté ferm en el seu valor artístic, malgrat tot. El que seria un greu error, tal com tu suggereixes i jo reafirme, és no reconèixer la potència d'aquesta herència artística.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-34276418555649875392008-12-10T04:44:00.000-08:002008-12-10T04:44:00.000-08:00Meravellos article, Guillem.Per cert, que en pense...Meravellos article, Guillem.<BR/><BR/>Per cert, que en penseu dels volums que estan sortint a Akal?, la traduccio de l'obra completa, traduida entre d'altres per un valencia: l'Alfredo Brotons Munoz (responsable de les critiques musicals que surten al diari Levante, i Wagneria reconegut).<BR/><BR/>Personalment, i dins de la ignorancia que reconec tenir dins del tema, en cercles d'experts... crec que els adornians han fet mes mal a Adorno que no pas els anti/adornians. Tampoc han ajudat molts postulats del mestre que el temps ha derrocat (com el famos sobre la poesia despres de Auswitz). I aixo tambe es pot extrapolar a Schonberg (qui augurava un llarg futur a la tecnica dodecafonica, futur que no va gairebe acomplir l'edat adulta)... <BR/><BR/>Aixo no treu que el que ens van deixar es d'un valor inestimable, tan des del punt de vista musical com a nivell de pensament.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-14049903914236681592008-12-09T04:16:00.000-08:002008-12-09T04:16:00.000-08:00Home, això de lligar Gadamer amb la música com a e...Home, això de lligar Gadamer amb la música com a experiència sona molt a Celibidache, certament, tot i que el geni energumènic del mestre Sergiu sembla que mai no arribà a sistematitzar, negre sobre blanc, les seues investigacions per aquest cantó.<BR/>El que faig amb Adorno és posar-lo a la disposició del respectable, perquè crec que qui s'estime Mahler i arribe a l'Escola de Viena dels anys quaranta hi trobarà <I>una mina de contento y tesoro de pasatiempos</I>. Entre el vell Wiesengrund i alguns altres de la seua època, la veritat és que em quede amb ell.<BR/>Cert això que dius de Messiaen. Confesse, supose que per a escàndol d'algun contertulià, que el senyor Olivier no és un dels meus preferits, tot i el seu importantíssim paper històric. A mi no em remou cap fibra, ni de l'ànima ni de les poques que em queden al cervell. Potser hauríem de fer un pensament i retornar-li l'atenció. Ah, i per cert, posats en tesitura d'efemèrides, fa uns dies es compliren 125 anys del naixement d'un altre dels grandíssims, el meu estimat Webern.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-61900246249516932922008-12-09T03:46:00.000-08:002008-12-09T03:46:00.000-08:00Per a mi, encara queden coses (moltes) que escolta...Per a mi, encara queden coses (moltes) que escoltar abans que Adorno: això sí, hauré de reservar-li alguna lectura musical el dia que la meua familiaritat amb la música que ell feia i sobre la qual (supose) que escrivia siga major. Poc a poc.<BR/><BR/>Si alguna filosofia fugaç, de les meues, de les de llibre de butxaca, em ve al cap quan escolte música (quan la "pense") és la de Gadamer. Ho ignore completament, però estic convençut que algú ha posat negre sobre blanc una descripció de l'experiència musical com un exercici hermenèutic. Amb el fred que fa ara, i que tant convida a no eixir de casa, el més semblant que conec a eixamplar horitzons és això, posar algun CD nou, algun MP3 de bucaner, i descobrir alguna sonoritat nova. <BR/><BR/>(Demà és el centenari del naixement d'Olivier Messiaen, un altre dels qui no fa massa que he rescatat del meu silenci ignorant...)Emili Moranthttps://www.blogger.com/profile/11192833499630263187noreply@blogger.com