tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post3194694878379118292..comments2023-12-14T23:10:13.860-08:00Comments on So i silenci: Veneçuela, Abreu, DudamelGuillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-77559732561766078962008-12-03T04:01:00.000-08:002008-12-03T04:01:00.000-08:00Benvolguts, la cosa és així com dieu, amb major o ...Benvolguts, la cosa és així com dieu, amb major o menor crueltat, però sí. El fenomen em sembla essencialment ambigu, o ambivalent, complex i ple de volutes estranyes. També hem d'admetre, honestament, que estem formats en l'escola de la sospita i de la desconfiança, cosa que potser en algun moment ens farà proferir judicis injustos. Però la veritat és que tant de bombo i platerets no invita a altra cosa...<BR/>El que dius, Vicent, és molt cert, i comença a complir-se (mireu com la DG, afligida per una progressiva caiguda en l'abisme, s'ha afanyat a publicar-li Mahler, com si els hi anara la vida...). A mi no m'importa tant el fet que aquests nanos s'acosten a la música, sinó sobretot el fet que se'ls trau de les mans un ganivet o una pistola i se'ls hi posa un instrument, i gràcies a això ja no han de tornar a malviure mai més. Per aquest cantó, "el Sistema" em sembla admirable. Això els donarà un profit espiritual, com tu dius, i a més els donarà alguna cosa per dur-se a la boca i per viure decentment. Chapeau.<BR/>L'altra cara de la moneda és la que fa angúnia. La correcció política obliga, ja ara mateix, a no mirar-s'ho amb admiració humana sinó amb entusiasme artístic. Dit d'una altra manera: no se'ls jutjarà des de dues perspectives diferents sinó només des d'una, que ha de provocar també l'entusiasme per l'altra. Si critiques Dudamel o la seua tropa, si no els aplaudeixes i crides bravo en pla histèric, <I>tate!</I>, ets un reaccionari elitista i una mala persona, que vols traure'ls la piruleta de la boca a les pobres criatures. Doncs no, no senyor, els xiquets que facen música, com més millor, com millor millor, però les meues facultats de judici estètic no les pense deixar dominar per l'admiració ètica, només faltaria. Estem d'acord, no?<BR/>Anónimo (Veneciano): una mica d'això que dius crec que sí que hi ha, almenys en una part de l'audiència. No diria jo que tots, però sí que uns quants actuen i pensen d'aquesta manera. També hi ha, probablement (especule), els que pensen que de veritat són genials i que ells són els que salven el tinglado de la música culta. També hi ha els qui se n'aprofiten sense pensar si són bons músics o no, és a dir, els agents, les discogràfiques, els programadors de les sales de concerts, etc. Utilització instrumental, certament, que podries considerar semblant a tot allò de <I>The Elephant Man</I>, i no aniries gaire errat. Després hi ha probablement el sector més jovenívol dels assistents a les sales de concerts, melòmans de bona voluntat i de poc judici crític, que s'identifiquen amb els nanos que hi ha a l'escenari i hi responen de manera quasi instintiva... En fi, segur que hi ha molts perfils diferents entre el públic entusiasta d'aquests xicots. Ara bé, si aquests músics i aquest públic són els que representen el futur de la música culta, o no, això ja és un altre tema.<BR/>No deixa de ser curiós que ningú no pose en qüestió l'idealisme benintencionat del "Sistema" com a manera de canviar realment la societat i d'acabar amb la misèria, l'opressió, la marginació i la injustícia. I això, aquesta "benintencionada" miopia que es trasllueix en l'article d'El País, mereix el sarcasme més dur de què siguem capaços. Aquesta és la meua opinió.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-69606808157384482252008-12-03T03:33:00.000-08:002008-12-03T03:33:00.000-08:00Bueno, es que esa confusión entre lo admirable de ...Bueno, es que esa confusión entre lo admirable de pasar "dalle stalle alle stelle", por un lado -que siempre lo será cuando se logra por medios lícitos y con esfuerzo personal, como es el caso que nos cuentas-, en este caso a las estrellas de la cultura y la vida digna, y el mérito artístico intrínseco medido por el rasero abstracto de la excelencia, que, en verdad, nada sabe de clases, razas, religiones, es sintomático del mundo en que vivimos.<BR/><BR/>De todos modos, propongo una interpretación cruel de lo que pasa: a Dudamel y los suyos se los admira como se admira a monitos muy bien amaestrados que saben imitar a los hombres hechos y derechos, en este caso a músicos excelsos. A lo mejor no es del todo falsa y habría que considerar que la burguesía capitalista que gusta de la música clásica se queda bien contenta de sí misma al hacer esta obra de caridad, que, de paso, introduce en las salas de conciertos música en general pachanguerilla, ¿o no?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-65638655070193803072008-12-03T03:27:00.000-08:002008-12-03T03:27:00.000-08:00estimat amic,en efecte, no puc sino subscriure el ...estimat amic,<BR/><BR/>en efecte, no puc sino subscriure el teu comentari sobre el tema en questio, aquesta nova onada de les modes a la musica classica, que des d'algunes multinacionals es vol treure una renda semblant a la popularitzacio que va suposar el fenomen karajan.<BR/><BR/>Per una part trobo fantastic que aquest sistema hagi apropat a la musica a gent que d'altra manera mai hagues pogut escoltar el so d'un violi, i que aixo hagi suposat apartar de la miseria (ni que sigui moral o intel.lectual) a tota una generacio de joves les perspectives dels quals no podien apuntar a res mes que la subsistencia material a que els aboca la societat on han nascut. Pero per altra part la comercialitzacio del fenomen, si que em sembla patetica. <BR/><BR/>Que Rattle o Abbado s'hagin desfet en elogis es cosa normal, al cap i a la fi, son els primers interessats en apuntar-se al carro i treure'n partit de tal fenomen. No parlo d'un partit economic, o semblant, sino que ells no es poden permetre el luxe de passar de bora sense poder fer veure que s'han involucrat en la causa. I si aixo suposa apadrinar a Dudamel, convidar-lo a dirigir Viena, o Berlin, es a dir, obrir-li les portes de l'univers clos al qual nomes una relativa elit d'essers terrenals del mon de la direccio en te acces, llavors, no cal persar-s'ho mes, avant gustavo, el teu treball tampoc no ens fara ombra, i a l'hora tots hi treurem partit, tu en primer lloc, els mitjans, i nosaltes perque al cap i a la fi som els caps vissibles que han ratificat que tot allo es el summum del que deuria ser a tot arreu (i aci els teus comentaris, guillem, donen la clau). <BR/><BR/>Si tots aquestos fenomens nomes ens han de portar mes versions de simfonies de Beethoven o de Mahler publicades per la Deutsche Grammophon i cia. en el millor dels cassos, llavors, i com be tu calles, poc podem esperar mes que aquells nens que han pogut canviar el curs de la seva vida, n'hagin tret un profit mes que espiritual.<BR/><BR/><BR/>cordialment<BR/><BR/>vicent<BR/><BR/>PS.> disculpeu, l'ortografia, els teclats alemanys poc entenen d'accents...Anonymousnoreply@blogger.com