tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post5163723260043328275..comments2023-12-14T23:10:13.860-08:00Comments on So i silenci: Minguet, J.R. i la culturaGuillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-54642468160459718772011-03-30T02:16:47.766-07:002011-03-30T02:16:47.766-07:001. És veritat. Els puntets i els crèdits tenen una...1. És veritat. Els puntets i els crèdits tenen una funció instrumental i quasi diria que "subornativa" (en el nostre curs n'hi havia alguns d'aquests que vénen, firmen i se'n van. N'eren pocs, però el "bulto" que feien, el fet que foren "paganos" i la delicadesa d'anar-se'n ens va beneficiar als altres...<br />2. La teua síntesi és radicalment exacta, i no es podria haver expressat millor.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-32193016812078046652011-03-30T01:12:43.805-07:002011-03-30T01:12:43.805-07:001) Creedme: conozco unas cuantas actividades en la...1) Creedme: conozco unas cuantas actividades en las que se emplea la zanahoria de los créditos y ni siquiera así se logra reunir al mínimo de asistentes necesarios para la celebración del curso. <br /><br />2) Esbozo apresurado del planteamiento de Muti et al.: como en sanidad y educación siempre va a gastarse lo mismo (el mínimo para que la gente se dé con un canto en los dientes y siga apoyando, activa o pasivamente, el sistema: ¿o es que vamos a ser tan ingenuos como para pensar que los "problemas endémicos" de la sanidad, la justicia, etc., no obedecen a razones estructurales?), y como a los de nuestra casta eso les importa un pepino, reclamo mi parte del botín estatal, que, por pura casualidad, resulta que se identifica con otro de los anzuelos que el sistema emplea para legitimarse, el del "apoyo a la cultura".Francisco López Martínhttps://www.blogger.com/profile/16390775877354915759noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-77396382851501622772011-03-29T14:19:42.319-07:002011-03-29T14:19:42.319-07:001. Tot arribarà, o potser no, no ho sé. Amb miracl...1. Tot arribarà, o potser no, no ho sé. Amb miracle o no, el que queda clar és que has aconseguit mobilitzar unes quantes persones interessades, que al seu torn podrien arrossegar-ne unes quantes més per a altres iniciatives. Entre els assistents hi havia de tot, però també hem trobat bona gent interessada i agraïda. I això no té preu.<br />2. Jo crec que JR deu ser un absolut geni, poc preocupat per les gravacions, que toca molts instruments i no va a concerts. Ha de ser-ho, perquè l'altra opcio (un friqui patètic) resulta poc caritativa no és educat insinuar-la.<br />3. A banda de les virtuts i vicis de Muti (un berluscata que s'atreveix a criticar el <i>Padrino</i>!), el que volia expressar amb les meues exageracions és que aquest discurs benpensant i "humanístic" de defensar la inversió en "alta cultura" sol anar a parar sempre al mateix forat: pasta abundant per als de sempre i per al de sempre, diners en quantitats indecents que hom arrabassa a la cultura viva i, sobretot, als drets de les persones, inclosos els melòmans. I això em rebenta. No sé què cobra Muti (per exemple) per un concert, però si es reduïren a la meitat les seues aparicions pagades amb diners públics es podrien fer moltes coses, i no sols en sanitat i educació. Crec jo.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-58787992800276331612011-03-29T03:27:23.382-07:002011-03-29T03:27:23.382-07:001) Sí, reconec que sóc el primer sorprès per l'...1) Sí, reconec que sóc el primer sorprès per l'efectivitat del curs. Una trentena de persones tancades 4 dies matí i vesprada amb l'olor a pólvora a l'aguait era, si més no, pràcticament inimaginable. Una vegada més es comprova el poder de movilització de les minories. Altra cosa és la capacitat d'acció, o de reacció, però en tot cas l'oferta de crèdits universitari (el paperet, de nou) sempre és atractiva, i potser si a les manifestacions ciutadanes es regalaren entrepans, diplomes o coses semblants, com acostumava a fer el partit popular a la plaça de bous en precampanya (ignore si amb diners públics), la cosa superaria espectatives i percentatges. Ja no vull ni pensar si s'arribaren a fletar autobusos a totes les comarques de la Comunidad, com també feien els savis que governen; això ja rebentaria les estadístiques, i en comptes de postmodernitat hauriem hagut de parlar de Miracle o intervenció divina; per a la qual cosa s'hauria necessitat la presència d'algun capellà per aixecar acta.<br /><br />2) La crítica sempre es bona si està ben fonamentada i s'exerceix honestament. Del que puc llegir del senyor JR hi trobe molta autoreferència (yo, mi, me, conmigo), i per tant, puc deduir que la lectura que ha fet de so i silenci és una lectura basada en prejudicis, o no massa allunyada d'aquests. Potser el senyor JR és un expert que no viu de la música però en canvi ha produit un seguit d'obres que no han vist la llum des de fa 40 anys, o d'assaigs que no han estat publicats degut tal vegada al seu alt nivell crític i a una objectivitat que en aquest país no té cabuda; potser... això segurament li dóna la dimensió necessària per a establir els llindars de qualitat de la prosa assagística de temàtica musical en català, de la qual JR deu ser un gran analista, i en deu haver fet una lectura comparada. Llàstima que JR més enllà d'aquesta crítica anònima, no es digne en fer aparició pública per a aportar-nos una mica del seu coneixement i així poder col·locar-nos a tots al lloc on ens pertoca i, com diria Artaud, finir avec le jugement de Dieux.<br /><br />3) Muti... per a què parlar d'aquest senyor? És sumament pedant, dirigeix d'una manera pedant, i el que ha aportat a la història és pràcticament una anècdota d'aquelles d'en Norman Lebracht.. és un producte més d'una classe italiana de la seua nissaga i quan obri la boca l'únic que surt són discursos demagògics i acudits de mal gust. D'invertir els diners en cultura en sap ben poc aquest senyor, més aviat s'assembla al model d'il Cavaliere, model on sembla que bona part de la societat italiana s'avindria amb no poca gana, bona vida, bon menjar, bon vestir, bon temps, i bona companyia. Què més es pot demanar? Verdi? sí, i a La Scala, si pot ser... i amb Muti, com han de ser! Sempre calen titelles i bufons. Altrament la vida no seria vida i qui ens donaria la petita dosi d'indulgència que ens cal? Sono imperdonabile...Un altre que passavanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-40815161948219147432011-03-28T23:52:58.630-07:002011-03-28T23:52:58.630-07:001. La xifra exacta d'assistents, durant el pri...1. La xifra exacta d'assistents, durant el primer cap de setmana, crec que era de 26. En qualsevol cas, deixa entreveure que fins i tot en una ciutat com València hi ha un grup dufús de gent interessada per alguna cosa més que no pel repertori zombie que imposen les institucions locals.<br /><br />2. En la meua opinió, el més greu no és l'anonimat (que sovint sol servir, com tu dius, per a actuar de manera irresponsable). El pitjor és aquesta suficiència petulant amb què ho critica coses que no ha llegit bé. He de dir, de tota manera, que del correu de J. R. (el dolent de "Dallas", no?) he eliminat, per discreció, les lloances i alguna cosa més.<br /><br />3. El que volia denunciar és aquesta asimetria de criticar molts malbarataments de recursos (cosa que compartesc) però no dir ni una paraula contra el disbarat intolerable que suposen algunes inversions en "cultura". Fa uns dies vaig estar en un conservatori local per escoltar un recital en què els intèrprets, instrumentistes de nivell, tocaven entre altres coses obres de Carter i Netti; doncs bé, pel que costa un "bolo" de Barenboim tenim pagats quasi cent (100) concerts com aquell. Amb el que cobrarà el senyor Marek Janowski per dirigir Chochón (perdó: Chausson) a València es podrien pagar altres tants cursets com el de Vicent Minguet, o es podria cotractar un professor d'harmonia per a un conservatori de províncies durant gairebé dos anys... Etcètera. I no vull fer les comparacions amb l'educació o la sanitat, perquè la cosa encara semblaria més greu. Si aquesta estafa col·lectiva que anomenem eufemísticament "crisi" implica retalls, preferiria que començaren pels Muti que infligeixen Verdis impunement a preus exorbitats. Per cert, el senyor Muti, si tant es preocupa per la cultura de la gent, que agafe el milió de dòlars que li han donat fa poc els suecs pel Premi Birgit Nilsson i que els invertesca en un projecte de l'estil de BPhil@Zukunft dels filharmònics berlinesos, per exemple. Seria més efectiu que les hipòcrites "llàgrimes de cocodril" per "La Cultura", crec jo. El populisme i la demagògia no és cosa només dels polítics que retallen en sanitat i educació.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-79049435972202777222011-03-28T15:59:56.741-07:002011-03-28T15:59:56.741-07:001) Qué alegría me ha dado enterarme de que el curs...1) Qué alegría me ha dado enterarme de que el curso de Vicent ha tenido treinta alumnos. Es un éxito admirable. En su momento, incluso llegué a temer por su celebración, pero veo que, por una vez, el pesimismo se ha demostrado equivocado.<br /><br />2) Criticar ocultando la identidad es, aparte de muestra de cobardía y mala educación (como habría dicho cualquiera de nuestras madres), un ejercicio de agresividad en toda regla. Si el mensaje te ha llegado por Internet, será una confirmación más de cómo un medio que debería servir para la comunicación y la formación se pone una y otra vez al servicio de la agresión y la infantilización.<br /><br />3) El problema del derroche de las subvenciones en cultura forma parte del problema del derroche de las subvenciones "tout court" y del nefasto empleo que en general se hace del dinero público. Para hacer las cosas con dignidad no hace falta gastarse millonadas ni pretender competir con Madrid o Barcelona, pero me temo que eso no luce mucho y, además, parece evidente que, a menos gastos, menos posibilidades de desviar fondos.Francisco López Martínhttps://www.blogger.com/profile/16390775877354915759noreply@blogger.com