tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post781858294780778392..comments2023-12-14T23:10:13.860-08:00Comments on So i silenci: Variatio 30. Quodlibet. A 1 Clav.Guillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-60330455212452469012008-07-06T14:45:00.000-07:002008-07-06T14:45:00.000-07:00No només, indubtablement. Estic d'acord amb tu. A ...No només, indubtablement. Estic d'acord amb tu. A més, tant l'etapa de Köthen com els seus últims anys demostren que el que a ell li agradava de fer eren concerts, suites, partites, toccates, fugues i totes aquestes meravelles. Així i tot, un Bach sense cantates religioses no seria Bach.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-27280939100329777892008-07-06T14:10:00.000-07:002008-07-06T14:10:00.000-07:00bach és bach, senzillament un gran home, recordeu ...bach és bach, senzillament un gran home, recordeu la cantata del cafe? una autèntica "noveleta" eròtica, on es veu la profunda humanitat que gaudia l'home i es que no nomes de serveis litúrgics s'alimentava...morehttps://www.blogger.com/profile/18000266725928074912noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-21256689519363303162008-07-06T09:46:00.000-07:002008-07-06T09:46:00.000-07:00Quina enveja. El meu domini del teclat no passa de...Quina enveja. El meu domini del teclat no passa del primer preludi del <I>Wohltemperiertes Clavier</I> i del principi de la primera fuga, i poc més. Si intente imaginar-me tocant el quòdlibet i la resta de variacions, m'agafa una sensació desagradable d'impotència...<BR/>L'ambivalència d'aquest quòdlibet és veritablement fascinant. Més encara si es té en compte que, segons alguns musicòleg, les cançonetes que cita són també un missatge xifrat: sembla que Bach hagué d'interrompre durant un cert temps la composició de les variacions, absorbit per vés a saber quins naps i quines cols. És com una ceba, plena de capes significatives --l'humor, l'ambigüitat dels materials segons com els empres, allò sublim amagat en les coses més terrenals, la coronació gloriosa d'un treball colossal, l'acció de gràcies...<BR/>Per cert, Emili, benvingut de nou per aquest corral, ja et trobàvem a faltar. No cal que n'expliques els motius, que és ben clar quins són... Solidaritat empàtica amb els qui pateixen el sistema opositril hispànic, ja ho saps.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-86505518137277733072008-07-05T05:52:00.000-07:002008-07-05T05:52:00.000-07:00Aquesta fou una de les poques Variacions Goldberg ...Aquesta fou una de les poques Variacions Goldberg que vaig aprendre a tocar just després d'abandonar l'estudi "acadèmic" del piano, i veure la partitura a la teua pàgina me l'ha feta sonar de nou després de massa temps sense escoltar-la (bé, la veritat és que podria tocar-la encara, no és una peça difícil, almenys pel que fa a posar el dit sobre la tecla). I, en efecte, no deixa de sobtar com aquesta ascensió que ens apropa al Déu dels geòmetres, aquest triomf penúltim de Bach sobre les lleis de l'art, no és sinó la broma d'un geni, com si fos un acudit contat en magistrals decasíl·labs.<BR/><BR/>Ara que ens han caducat ja totes les avantguardes (algunes sense haver-les encetades, com ens passa amb l'"avantguarda" musical fins i tot als qui ens estimem la música), caldria inspirar-nos de nou en les formes subtils de provocació que ens han llegat els nostres més grans homes. Acostumats a tanta buidor embolcallada sota una corfa cridanera de rebel·lia, aquest humor "de poble" ocult entre les més grans reverències a la forma pura no pot sinó obtindre de nosaltres el més ample dels somriures. Però clar, esta no és sinó l'opinió d'un "conservador": una espècie en perill d'extinció en segons quins paratges.Emili Moranthttps://www.blogger.com/profile/11192833499630263187noreply@blogger.com