tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post8514939009739624873..comments2023-12-14T23:10:13.860-08:00Comments on So i silenci: Xostakóvitx, un aniversari, un homenatgeGuillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-3730499237633738492019-11-22T01:30:22.616-08:002019-11-22T01:30:22.616-08:00Tens raó. Em sembla molt legítim i molt correcte. ...Tens raó. Em sembla molt legítim i molt correcte. Eixa seria la meua lectura, en bona part. També és possible una lectura més genèrica i distanciada, de sarcasme (el quart moviment, que afirma la tònica centenars de vegades, sembla un pet a la cara dels que l'acusaven de "formalista" i modern). Indubtablement la contemporaneïtat es filtrava en les seues obres de manera massiva (cosa que no trobem en altres contemporanis seus).Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-66257981605640926652019-11-21T10:29:26.007-08:002019-11-21T10:29:26.007-08:00Pel que fa a la cinquena, tenint en compte que és ...Pel que fa a la cinquena, tenint en compte que és del 37, i coincideix en l'any en què comença la segona tanda de repressió política burra d'Stalin, dins mateix del partit comunista i per quotes de gent. Sobre eixos anys, tinc com a referència més el llibre E. Guinzburg que l'Arxipèlag Gulag. Veig, com apreciació subjectiva meua, la brutalitat i el sarcasme, com un reflex d'aquella situació, brutal i surrealista dins la monstruositat. Possiblement estiga molt allunyat de la realitat, però darrerament quan he escoltat la cinquena simfonia veia més la situació del 37 a l'URSS Stalinista amb tot el que comporta de brutalitat i irracionalitat, d'un món absurd.Josep Antoni Alberolanoreply@blogger.com