tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post1702447160489290520..comments2023-12-14T23:10:13.860-08:00Comments on So i silenci: Clàssics populars, populars clàssics (2)Guillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-91226811141062273772023-03-02T08:02:15.164-08:002023-03-02T08:02:15.164-08:00Ah, per cert: Ramonet, Pasqualet, Marianet... Nomé...Ah, per cert: Ramonet, Pasqualet, Marianet... Només en antroponímia han sigut capaços de ser creatius, els valencians, pel que fa a aquesta cançoneta francesa. Quant a la subtil al·lusió a les figues, crec que la coincidència estròfica entre "Margueritte" i les figues és una troballa que no s'hauria de menysprear.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-63305692901700509822023-03-02T07:59:14.514-08:002023-03-02T07:59:14.514-08:00Personalment, des que vaig llegir això en un vell ...Personalment, des que vaig llegir això en un vell article de Fuster quan era jove, faig la broma de posar-li a la gent el vídeo de "Marguerite", esperant la seua reacció... i el més impressionant de tot és que pràcticament tothom es queda impassible davant això. Un cas penós, com hauria dit James Joyce.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-8303622905981238202023-03-02T07:55:51.964-08:002023-03-02T07:55:51.964-08:00Un cas que als valencians ens toca de prop la cons...Un cas que als valencians ens toca de prop la consciència folklòrica nacional és el de “Ramonet, si vas a l’hort…”. Pel que sembla no es tracta de ninguna melodia nascuda de les profunditats de l’inconscient col·lectiu, sinó que és una versió “valencianitzada” del couplet “Si tu vieux… Margueritte” que va popularitzar abans de la primera guerra Harry Fragson, un cantant de music-hall que va fer fortuna per Europa. <br /><br />https://www.youtube.com/watch?v=LxmDOSfBS8M<br /><br />A la ràdio devien de sonar melodies d’aquestes que, ràpidament, es popularitzarien i es cantarien, amb lletres que sonaren fonèticament semblants en els idiomes de cada indret. Rere el “Margueriiiiiitte, Margueriiiiitte” que canta Fragson en la tornada allargant la síl·laba “i” podem adivinar el “porta fiiiigues, porta fiiiigues”. El “Marguerite te donne son cœur!” final és allò de “porta figues i ambercocs”. <br />Borja Granellhttps://www.blogger.com/profile/10929463079980794739noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-34123990434859800322023-02-22T03:20:24.649-08:002023-02-22T03:20:24.649-08:00Si és així, no hi veig una ironia, sinó una ració ...Si és així, no hi veig una ironia, sinó una ració doble (doble!) de sarcasme històric. Puc visualitzar la imatge de la Història (personificada) defecant damunt el conjunt dels supremacistes espanyols. Una imatge <i>suprema</i>, si se'm permet el doble joc de paraules. Una invitació al descollonament sumaríssim.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-15442752129586985532023-02-22T03:15:31.403-08:002023-02-22T03:15:31.403-08:00Segons Begoña Lolo i d'altres, l'autor de ...Segons Begoña Lolo i d'altres, l'autor de l'himne, com a marxa de granaderos, es, agafeu-se fort, Manuel Espinosa de los Monteros, qui la va compondre en 1761. Els Espinosa de los Monteros ja estaven en aquell temps aportant "glorias a Espanya". La nuba és del segle XII d'Ibn Bayya, segons Amin ChaaChoo al seu llibre "La música andalusí". Segons sembla, aquesta nubla, com d'altres, va passar a la tradició popular primer andalusí, després morisca, per a passar finalment a formar part de la música popular cristiana, com va passar, posem com exemple, amb el cant de batre. <br />Aquest darrers anys he estat en contacte amb músics del Magreb especialitzats en música andalusí, alguns d'ells descendents de moriscos, i no tenen cap dubte al respecte, una per la tradició popular i per un manuscrit, no recorde el nom, del segle XVIII. Josep Antoni Alberolahttps://www.blogger.com/profile/15281214735823576692noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-77275699272837730862023-02-22T00:56:10.586-08:002023-02-22T00:56:10.586-08:00Efectivament, és molt difícil mesurar la difusió r...Efectivament, és molt difícil mesurar la difusió real de productes impresos en èpoques preindustrials i d'analfabetisme massiu. Però la documentació que tenim és el que hi ha, i hem de basar les hipòtesis sobretot en això. Sabem que les antologies instrumentals i vocals eren obra de professionals no d'elit, i anaven a parar a altres professionals i a aficionats avançats. La hipòtesi més raonable és que aquests últims foren la frontissa que articulava mínimament les relacions entre l'alta cultura i la cultura popular. Per això, com dius, les antologies devien servir per a difondre i popularitzar. Mínimament...<br /><br />En aquest exemple que he posat hi ha una altra possibilitat, molt més especulativa, que seria més o menys: la melodia de "Fuggi, fuggi" s'hauria generat entre els músics populars, Giuseppino la va recollir i tota la fama posterior s'hauria generat per dos canals paral·lels i simultanis, un de difusió vertical i un de difusió horitzontal, el primer entre les classes dominants i el segon entre els estrats populars. Però aquesta hipòtesi deixaria sense explicar dues coses. La primera, l'extensió geogràfica com a cançó popular tradicional de punta a punta del continent europeu (com arriba al Cercle Polar Àrtic una música popular els pobles de la qual no sols no estan en contacte, sinó que ni tan sols no saben de l'existència de l'altre?). Ací és on entren el paper imprès i els músics de la zona grisa. I segona: per què tots els testimonis més antics apunten a una autoria concreta, i cap no al·ludeix a un origen popular de la peça? Els filòlegs (també en filologia musical) som molt partidaris de partir de la documentació, i de no anar massa lluny de la documentació a l'hora de plantejar les hipòtesis.<br /><br />He vist esmentada aquesta <i>nubla</i> en alguns llocs com a origen del famós xun-ta xun-ta. No en tinc més informació, i m'agradaria saber per quins camins es passa de la seqüència de quatre compassos que tanquen la melodia a l'<i>himno de granaderos</i>. Ignore si això està estudiat seriosament o si és un fake, però com a ironia grandiosa (i sagnant) ja em va bé, ja. De la moreria a l'himne d'un estat-nació programàticament <i>antimoruno</i>, supremacista i racista... Tela.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-32709684340925706982023-02-21T09:22:29.009-08:002023-02-21T09:22:29.009-08:00El fet de les edicions és important, però sempre é...El fet de les edicions és important, però sempre és complicat, perquè, qui eren els potencials lectors? De quin estament social? Etc. Però és cert, que d'una forma o altra, serveix per a la difusió i la popularització.<br />Un cas ben particular, i per a mi carregat d'ironia --molt "catxonda" la cosa per als d'una, Grande i libre-- és la introducció instrumental de la nubla andalusí Al-lstihlal, composició culta andalusina que ha acabat sent l'himne d'Espanya, el xun-ta xun-ta. <br />https://youtu.be/LOeLlbDGNQ4<br />Aquesta era una versió moderna. Aquesta altra més arrelada al moviment historicista d'interpretació de la música medieval.<br />https://youtu.be/jJ3mfWhEmt4<br />Josep Antoni Alberolahttps://www.blogger.com/profile/15281214735823576692noreply@blogger.com