tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.comments2023-12-14T23:10:13.860-08:00So i silenciGuillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger837125tag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-18777561163153343422023-12-14T23:10:13.860-08:002023-12-14T23:10:13.860-08:00Espectacular, eh, Rick? Un amor pel detall, una te...Espectacular, eh, Rick? Un amor pel detall, una tensió... M'alegra que t'haja agradat!Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-77354681732671707682023-12-14T12:21:29.078-08:002023-12-14T12:21:29.078-08:00Después de escuchar el Beethoven de Skrowaczewski....Después de escuchar el Beethoven de Skrowaczewski... ¡Joder, joder! Lo he pasado pipa. Ojos como platos cada dos por tres. ¡Gracias!Ricardohttps://www.blogger.com/profile/13457912874424251221noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-86278728332663018112023-12-12T00:24:02.432-08:002023-12-12T00:24:02.432-08:00Moriarty, feia anys que no donaves senyals de vida...Moriarty, feia anys que no donaves senyals de vida. M'ha alegrat trobar el teu comentari. Encara ens veurem, almenys per ací, o ens llegirem, durant un cert temps. La hibernació segurament tornarà a arribar, no sé quan. Sempre va bé recordar que res no és etern, i que els monòlegs només satisfan els qui tenen un concepte molt exagerat d'ells mateixos. Salut!Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-81126973508190861322023-12-11T13:34:40.377-08:002023-12-11T13:34:40.377-08:00Doncs una llàstima que de nou este blog torne al s...Doncs una llàstima que de nou este blog torne al silenci, perquè, encara que haja comentat molt menys del que m'haguera agradat, ací he aprés molt, i també m'he divertit prou. Vaja, que si és de veres que, com sembla, s'acosta la fi del nostre món, tal i com el coneixem— almenys estes converses no hauran estat sobreres. Salut i perres per als temps que venen, cavaller!Moriartynoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-90824638792937643902023-11-26T00:50:16.515-08:002023-11-26T00:50:16.515-08:00Excel·lent observació, sí senyor! De Leeuw no és e...Excel·lent observació, sí senyor! De Leeuw no és en absolut cap desconegut, certament, i les seues gravacions de Stravinski o Messiaen sempre han sigut molt valorades. Jo diria que forma part d'una certa "zona grisa" (Primo Levi em persegueix). Com Günter Wand, per exemple, com Lindberg, com uns quants més, De Leeuw es troba en un terreny que no és de star system ni tampoc de marginalitat, el dels músics que sempre han tingut un prestigi però no han volgut o pogut passar al món frenètic i ostentós de l'elit més famosa i ben pagada, però que sempre han sigut molt valorats i no han viscut una mala vida (i que en alguns casos, al final de la seua vida, s'han convertit en referències). Jo el vaig descobrir fa molts anys en un documental sobre Stravinski en què apareixia assajant les <i>Simfonies per a instruments de vent</i>, i em va impressionar la seriositat i el rigor amb què feia el seu treball. Després vaig preguntar a la gent i em vaig assabentar que havia sigut un furibund activista contra el conservadorisme dels programes de concert de música del passat, la qual cosa em fa sospitar que si no tocava i gravava més música "antiga" deu ser per una decisió conscient, deliberada i activa. Per això resulta tan difícil trobar-lo en el repertori "antic", entenc jo. I per això resulta tan interessant escoltar-lo en eixe repertori, cosa semblant a Boulez dirigint Mozart, Beethoven i fins i tot Haendel...Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-47066430756588771352023-11-26T00:03:40.743-08:002023-11-26T00:03:40.743-08:00L'enllaç del comentari anterior és de la passi...L'enllaç del comentari anterior és de la passió segons Sant Joan, el següent de la passió segons sant Mateu. <br /><br />https://www.youtube.com/watch?v=5OE-SYiGtCoJosep Antoni Alberolahttps://www.blogger.com/profile/15281214735823576692noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-4556181974476003302023-11-25T23:46:01.045-08:002023-11-25T23:46:01.045-08:00Un text magnífic. M'ha fet recordar a Reinbert...Un text magnífic. M'ha fet recordar a Reinbert de leeuw, molt conegut, però de qui pense que el fet de centrar-se en la música "contemporània" (posem tot dins d'aquest cabàs que si no la cosa es farà llarga i n'aniré del tema) ens ha fet perdre molts plaers en músiques d'altres períodes. A de Leeuw en vaig vore en bastants concerts amb el Schönberg ensemble i amb l'Asko amb programes de música de compositors llavors vius del que diem d'avantguarda, però la huitena de Xostakóvitx no l'oblidaré en la vida! La nitidesa i el dolor capaç de transmetre és una cosa que se m'ha quedat clavat al cap. No dirigir i enregistrar més música del XIX, o del XVIII, o del romanticisme tardà, desconec si va ser elecció seua o no. Tanmateix, podem escoltar una Passió segons sant Mateu, que hauria d'escoltar-la més detingudament per a dir res ( https://www.youtube.com/watch?v=NuDZyy8nFBo ) i també un enregistrament del concert de violí 1 de Xostakóvitx. De Mahler només conec un arranjament per a quinze instruments de La Cançó de la Terra. <br />I sí, el canon, la indústria, el star system, no estar en el lloc adequat en el moment adequat, el caràcter personal, les circumstàncies vitals, o altres factors, deixa a molts fora dels grans circuits. Josep Antoni Alberolahttps://www.blogger.com/profile/15281214735823576692noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-26821628339446792562023-11-23T23:06:43.843-08:002023-11-23T23:06:43.843-08:00És que la vida és molt puta. Aquella idea liberal-...És que la vida és molt puta. Aquella idea liberal-angelical i cristiana que se'ns volia infondre, segons la qual les bones obres (o el talent) al final es retribueixen i tot queda equilibrat, evidentment és una mentida miserable. Quan et pares a pensar en la quantitat de talent que ha quedat oblidat i arraconat, les consideracions poden ser, efectivament, molt melancòliques.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-47317284559636032432023-11-23T14:26:09.445-08:002023-11-23T14:26:09.445-08:00No coneixia Kletzki i només de sentides Tintner. H...No coneixia Kletzki i només de sentides Tintner. He escoltat Mahler i Schoenberg i m'han semblat versions magnífiques. Especialment al marge, el el millor sentit del terme , el Schoenberg de Tintner. Això em fa reflexionar sobre el talent i l'oportunitat, la personalitat i l'inefable joc dels treballs i els dies."Il posto/Letà". Sóc dels que pense que,en determinats oficis, allò que parteix de nosaltres mateixos, que es oferit, deixa en certa manera de ser nostre. Davant de certa melangia sempre queda intentar treballar i viure, ser, de la manera més honesta possible. Ricardo, gràcies per la llista.Xavier Cerverahttps://www.blogger.com/profile/06831798970894748047noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-37930457703330636902023-11-23T13:02:33.396-08:002023-11-23T13:02:33.396-08:00Rick, això és una CACHO LISTA. Es podria dir que &...Rick, això és una CACHO LISTA. Es podria dir que "ha dejado usted el LISTÓN muy alto"! T'ho agraïsc molt, i crec que si algú té curiositat d'obrir-la hi trobarà moltes meravelles insospitades...<br />Sempre és un plaer llegir les teues apoortacions per ací, però és més plaer encara que ens fem un parell de birres. I ja ha passat massa temps des de les últimes. Nos comunicamos por el sensor!Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-60478281180819192502023-11-23T11:38:57.463-08:002023-11-23T11:38:57.463-08:00Siendo esto lo que hay y siendo yo también el que ...Siendo esto lo que hay y siendo yo también el que hay, agradezco este paseo por no tan escuchados. Es cierto que tanto el Bruckner de Tintner como el Beethoven de Leibowitz los conocía y los disfruté mucho, pero gracias a tu entrada me dispongo a revisitarlos y a descubrir otros de los registros que mencionas. De hecho, y por si a alguien más le puede interesar, aquí te dejo una lista de Spotify a partir de tu escrito.<br /><br />https://open.spotify.com/playlist/6IcOK6CIhicDhl0ZtSiny7?si=df2cbad60faf4bb8<br /><br />A la espera de la birra que tenemos pendiente, te mando un abrazo fuerte.Ricardohttps://www.blogger.com/profile/13457912874424251221noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-37081505572447764102023-09-24T10:37:45.022-07:002023-09-24T10:37:45.022-07:00La qual cosa em porta al tema dels acòlits. Celibi...La qual cosa em porta al tema dels acòlits. Celibidache va repetir, a qui volguera escoltar-lo, que ell no havia creat escola. Ara no sabria especificar si deia literalment "no he tingut deixebles", però em sembla que sí. Com és possible, si va ensenyar durant molts anys, i en tenim abundants filmacions? S'entén fàcilment: ni ell ensenyava realment res, ni aquella gent aprenia res. Celibidache, didàcticament, era un pur energumen que es passava tot el temps o bé donant explicacions opaques i caòtiques, o bé escridassant els aprenents amb una fúria i una violència monstruoses. Veure'l fa pensar en una de les seues bèsties negres, el cretí de Toscanini, tan maleducat i tan repulsiu com ell. Què podien aprendre aquella pobra gent? Quatre idees inconnexes, uns pocs truquets per a marcar, algun gest per a imitar, i poc més. No en conec cap que em meresca respecte intel·lectual i artístic, cap que alce un gat pel rabo. Són talents modestos o talents arrasats pels bramuls indecents, sobretot del Celibidache més vell. És estrany que tanta fenomenologia no haja donat de si ni un sol director d'orquestra bo. Potser no és l'alfa i omega de la música, sobretot si és una teoria que, com Celi repetia fins a l'avorriment, és incapaç ni tan sols de definir la música...<br /><br />Ell, en canvi, es podria dir que era una bèstia musical <i>malgrat</i> la seua fenomenologia i el seu budisme. Els instrumentistes no els tractava així, i els records de Paco Burguera que has tret a col·lació són molt pertinents sobre aquest punt. Si les gravacions i filmacions de Celibidache són fascinants és perquè entenia l'arquitectura de les obres, a escala macro i fins als detalls més ínfims, d'una manera espaterrant, i perquè dominava l'orquestra com si fora una extensió d'ell mateix. Si ell volia creure que tot això es devia a les seues reflexions fenomenològiques, a mi ja m'està bé així.<br /><br />Ara fa quasi una dècada que vaig comparar, quan encara emprava Facebook, Celi i Aracil. "Le monde ne marche pas selon mes critères. Au contraire! Ils vont avec grande passion contre tout ce que j'apprecie dans la musique" (Celibidache) em semblava un antecedent de "Déu i jo som majoria" (Aracil). Tots dos, extraordinaris en els seus camps respectius. Tots dos, incapaços de crear res que no foren imitadors (menys bèstia en el cas d'Aracil, si de cas).<br /><br />Volia respondre de manera breu, però mira...Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-67614430669926020582023-09-24T10:36:46.575-07:002023-09-24T10:36:46.575-07:00No era la meua intenció obrir el meló de la fenome...No era la meua intenció obrir el meló de la fenomenologia, ni menys encara el de "Celibidache i els seus acòlits", perquè el meu tema era l'efectivitat de determinades gramàtiques gestuals, però ja que has obert tu la caixa de Pandora... A sako Pako.<br /><br />La fenomenologia musical de Celibidache, en la mesura que podem parlar-ne sense que n'hi haja realment un corpus textual sòlid i suficient, té coses interessants i és una reflexió filosòfica (no estrictament musicològica) solvent sobre la recreació i la percepció de la música. Ho han demostrat algunes recerques serioses com ara la d'Anna Quaranta, la tesi doctoral de la qual voldria haver traduït al català fa bastants anys. Ara bé, de la mateixa manera com en filosofia seria ridícul i estúpid de creure que una escola, la que siga, és "l'única escola possible" (tret que sigues el creador d'aquesta escola, naturalment), també ho seria pensar que ho és la fenomenologia celibidachiana. I els seus deixebles sembla ser que creuen això, probablement perquè és l'única escola filosòfica de què els han parlat. (Encara hi ha gent més burra i més subnormal que això: fa poc vaig veure un <i>soi disant</i> fenomenòleg celibidachià (de segona o tercera mà) de l'Horta Sud que afirmava en públic: "Gustavo Bueno es el mejor filósofo de todos los tiempos. A lo mejor hay algún imbécil que dirá: '¡Hombre! ¿Y no Hegel, o Nietzsche...?' ¡Pues no! Gustavo Bueno.") (Nota bene: Gustavo Bueno és aquell filòsof neofeixista repugnant que va acabar filosofant sobre <i>Gran Hermano</i>: "¿Basura? Todos somos basura". Exemple clàssic de projecció freudiana).<br /><br />Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-62323679053180461242023-09-22T11:44:10.099-07:002023-09-22T11:44:10.099-07:00Un paer de lectura, com sempre! Gràcies!!
Em qued...Un paer de lectura, com sempre! Gràcies!!<br /><br />Em queda un però, no sobre l'article, sinó sobre tota l'explicació de la tècnica "fenomenològica" celibidachiana a la degeneració de la qual ha contribuït tota la munió d'ex-alumnes i alumníssims del gran mestre. Començant pel famós centre "eufònic" i acabant (o continuant) per l'anomenat "marc referencial". I és que, ai las, tant d'anàlisi, tanta lectura de Husserl i tant d'intent d'imitació del mestre i de tot allò que ell explicava, no han donat lloc encara a cap maestrillo que amb el seu treball real davant l'orquestra li arribara a la sola de les sabates al resultat que obtenia Celi. <br /><br />Cert és també que Celi va treballar amb els Filarmònics de Munic, si no m'enganya la memòria, des del 79 fins pràcticament al moment que va faltar. I que assajava molt més del que mai més ja no es podrà assajar amb una orquestra professional. Clar, allò va donar lloc a un pulmó que, si bé inicialment no deixava de ser una orquestra alemanya més i no pas de primera línia precisament, amb els anys es va transformar en un organisme viu, en una màquina ben calibrada. Aquells músics havien estat entrenats d'una manera, respiraven junts, bastien i aixecaven l'arquitectura sonora d'una simfonia romàntica a la meitat de tempo del que era habitual i allò no se'ls ensorrava a trossos ni al públic se li fea mai soporífer. Celi entenia les obres d'una certa manera. Tal com dius, allà darrere hi havia un cervell analític que anava fins als extrems, i que tenia molt clara la densitat harmònica, la solidesa de les estructures, i aplicava fraseigs en conseqüència. Però també tenia una orella meravellosa, unes idees sobre el fraseig úniques, i una gran empatia que sabia fer servir com pocs altres. Tenia una gran calidesa humana, i també un caràcter molt especial. Sabia tractar els músics, i sabia que, tot i que ell era el mestre i no dubtava a corregir-los mil vegades (allò que els assaigs eren mil "nos" i només un "sí"), també sabia que eren els músics qui sonaven, eren ells i elles els qui feien possible aquelles catedrals sonores, i els qui feien viure totes aquelles sonores que ell tenia en el cap i intentava transmetre.<br /><br />Tornant, però, sobre el tema a què em volia referir abans, em sembla que tot això s'ho va emportar ell en passar a millor vida. Quan he tingut l'oportunitat de treballar o veure treballar a algun dels seus famosos "acòlits" (i la meitat de la tribu amb prou feines va fer alguna classe amb ell i en va sortir viu dels crits i de les barbaritats que els arribava a dir), la decepció ha estat total. De vegades des del punt de vist humà, molt sovint a causa del resultat. La veneració absoluta a la fe del mestre, la imitació dels gestos, la voluntat de pontificar i d'instruir els músics en qüestions analítiques quan el que falla són problemes molt més bàsics —com ara l'ajust rítmic, la claredat i uniformitat dels atacs, els equilibris texturals o els plànols sonors—, m'ha fet literalment "despixorrar-me" interiorment en més d'una ocasió. Això sí, els discursos sobre la fenomenologia els fa quedar com intel·lectuals de primera, mestres analítics del gran art secret de la direcció, valedors de la gran veritat i del sant grial de la música. En fi, res que no passi en altres àmbits artístics. <br /><br />Per sort (quina sort!). Ens queda el testimoni sonor, i especialment la vivència dels qui van tindre la sort de sentir allò i experimentar-ho en la pròpia pell.<br /><br />I per a mostra, un botó, dels impagables: https://youtu.be/OjheRnWAyfw<br /><br />V.noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-92208256542422588672023-09-10T02:10:46.017-07:002023-09-10T02:10:46.017-07:00Et diria que apuge l'aposta i afirme que on mé...Et diria que apuge l'aposta i afirme que on més s'aprèn és en els assaigs dels grans músics, però no seria novetat perquè això m'ho has sentit dir ja alguna vegada. Ens queden els assaigs filmats, molts dels quals no em canse mai de tornar a veure: Celibidache amb la missa en fa menor de Bruckner, amb la Primera de Prokófiev, amb el Rèquiem de Fauré o amb el Till Eulenspiegel; Kleiber amb Weber o els Strauss (de jove i de vell)... Un no parar. Una de les anotacions que tinc en ment, per a abans que s'acabe l'any, serà sobre els assaigs i el concert, i tots dos hi van obligatòriament.<br /><br />Gràcies, una vegada més, per la part que em toca!Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-9824980439020319392023-09-09T09:26:53.602-07:002023-09-09T09:26:53.602-07:00La pregunta que em faig a mi mateix és, què hauria...La pregunta que em faig a mi mateix és, què hauria donat per seure a una orquestra en un assaig -més que en un concert- amb aquests dos monstres, entre altres. <br />Molt bon article, Guillem.Josep Antoni Alberolahttps://www.blogger.com/profile/15281214735823576692noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-6805022361405216462023-09-07T04:38:22.141-07:002023-09-07T04:38:22.141-07:00Gràcies, bro. Aquesta modalitat de publicació dona...Gràcies, bro. Aquesta modalitat de publicació dona més faena que un porc solt. És bo saber que algú ho nota.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-22151422932377187602023-09-07T04:25:47.262-07:002023-09-07T04:25:47.262-07:00Un article molt bonic i acurat.Un article molt bonic i acurat.Xavier Cerverahttps://www.blogger.com/profile/06831798970894748047noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-84569217447757867932023-09-07T02:58:03.927-07:002023-09-07T02:58:03.927-07:00Sí que és bo, sí... Gràcies, Manel!Sí que és bo, sí... Gràcies, Manel!Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-50281911180597845392023-08-06T15:20:20.214-07:002023-08-06T15:20:20.214-07:00si vols vore el següent video et dona info burlesc...si vols vore el següent video et dona info burlesca del gest al tocar la marimba<br />https://www.youtube.com/watch?v=JlHPOfR1SUMManelhttps://www.blogger.com/profile/13740673847016346202noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-63877503138374729882023-07-02T04:07:39.725-07:002023-07-02T04:07:39.725-07:00Moltes gràcies a tots dos. "Son ustedes muy a...Moltes gràcies a tots dos. "Son ustedes muy amables y muy agradables", tal com va dir aquell.<br /><br />Conyes a banda, el que diu Josep Antoni és molt cert. En termes de crítica literària, diríem que la reverència (inicial o final) forma part del paratext del concert. He intentat centrar-me en els gestos estrictament relacionats amb la producció sonora, els mateixos que fem fins i tot quan toquem en solitari, i he descuidat el "paratext musical" perquè les forces són limitades. Però forma part d'un conjunt interessant a molts nivells, i no sols en l'aspecte musical, certament.<br /><br />Elies, els trompistes, si no fora perquè l'instrument us té ocupats mans i boca en una posició quasi rígida i invariable, imagina't si en faríeu... La prova d'això són els trombonistes, que tenen una miqueta més de possibilitat de moure i ja poden el doble de gestos. Així i tot, molts en feu, molts.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-54395876500320571712023-07-01T23:43:23.886-07:002023-07-01T23:43:23.886-07:00Bon dia! Molt bon text! De moviments en fem per do...Bon dia! Molt bon text! De moviments en fem per donar i vendre, sí senyor, una molt bona reflexió, espill per ser-ne més conscients. Enhorabona i gràcies!Elies Monxolí Cerverónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-68277584299136842612023-07-01T22:53:40.780-07:002023-07-01T22:53:40.780-07:00Novament molt interessant. Enhorabona!
Un gest qu...Novament molt interessant. Enhorabona! <br />Un gest que m'interessa pel recorregut històric i pel simbolisme, és el de saludar mitjanant una reverència. L'origen de la reverència és més que conegut. El manteniment d'aquest gest, sovint en uns excessos ridículs o humiliants --segons el personatge que els realitza, el públic, o qui està entre el públic-- dóna a entendre la sociologia del context institucional de la música clàssica. L'absència de la salutació mitjanant la "reverència", òbviament, també.<br />Salut. Josep Antoni Alberolahttps://www.blogger.com/profile/15281214735823576692noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-75148783687184872902023-06-26T23:35:38.782-07:002023-06-26T23:35:38.782-07:00Gràcies, J. S. Vila. Jo només soc un que opina, di...Gràcies, J. S. Vila. Jo només soc un que opina, divulga i poc més.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2471278774078447974.post-56306964250935269182023-06-26T16:07:52.890-07:002023-06-26T16:07:52.890-07:00Las personas que aman la cultura, que aman la músi...Las personas que aman la cultura, que aman la música, que aman la historia, son un pilar fundamental de la sociedad actual en este país, que tanto necesita de personas con valores autenticos.<br /><br />Me gusta y es bueno saber que la música se sigue apreciando y valorando en su justa medida por muchas de estas personas cultas.<br /><br />Gracias por recordarnoslo concienzudamente para bien.J. S. Vilahttps://www.blogger.com/profile/10732303773705408496noreply@blogger.com