Sagetes verbals

Speak of the moderns without contempt, and of the ancients without idolatry. (Lord Chesterfield)

dilluns, 12 de gener de 2009

Bartók, Q#3, capítol 2

Aquest quartet s’estructura en quatre parts, que es toquen sense solució de continuïtat i, doncs, formen un bloc sonor compacte. Els seus noms estan en italià: Prima parte, Seconda parte, Ricapitulazione della prima parte i Coda.

Agògica

Des del punt de vista agògic, la primera part es desenvolupa en general amb un tempo fluid però retingut, entre el moderato que serveix de referència (negra=88) i el più lento (negra=70, xifra núm. 8). Entre retards, acceleracions i canvis metronòmics, hi comptem quinze modificacions de tempo, sempre al voltant del moderato. La segona part representa una acceleració sobtada i té com a base agògica l’allegro (negra=120). És més uniforme que l’anterior, ja que a banda del pas a più mosso (negra · =90-92 en x. 13, negra=136 en x. 30, negra · =104 en x. 40) i ancora più mosso (negra=108 en x. 49) hi ha una certa estabilitat al voltant de l’allegro. La Ricapitulazione della prima parte reprèn el tempo retingut del principi, ara negra=96, i arriba a lento negra=64 en la x. 7. La coda, per contra, es desenvolupa a un ritme vertiginós que comença amb Allegro molto (negra · =100) i vint-i-tres compassos més tard, en la x. 3, s’estabilitza en Meno vivo (negra=120). Des del punt de vista agògic tenim, doncs, un bloc de quatre seccions ben diferenciades:

I. Tempo fluid i flexible però retingut (moderato, al voltant de negra=88).
II. Tempo ràpid (allegro, circa negra=120).
III. Tempo retingut amb tendència cap al lento (entre negra=96 i negra=64).
IV. Tempo ràpid (allegro, predomini de negra=120).

En relació alhora amb el temps i amb l’estructura melòdica de l’obra, convé indicar que hi abunden els canvis de compàs, especialment en la segona part (47 canvis de compàs, 51 si contem els canvis superposats de la viola) i en la quarta (39 canvis en 121 compassos). Tot i aquesta freqüència en els canvis de compàs, típica d’una escriptura de gran vigor i irregularitat rítmics, s’ha de dir que:
a) Hi ha una certa tendència a associar determinats compassos i determinades velocitats (les seccions més lentes són predominantment en 3/4, les més ràpides en 2/4 —la segona— o en 3/8 —la quarta—);
b) El principi i el final de cada secció són simètrics pel que fa a la mesura emprada, que alhora hi és la predominant. És a dir, que la primera part comença en 3/4 (que anuncia el compàs i el tempo predominants) i acaba en 3/4, la segona comença i acaba en 2/4, la tercera en 3/4 (com la primera) i la quarta en 3/8.

4 comentaris:

Francisco López ha dit...

Para los que no sabemos música, Internet, con todas sus posibilidades multimedia, es una maravilla. Gracias por poner la grabación de Youtube. ¡Desde luego, con estas facilidades, el que no aprende es porque no quiere! ¡Y que gran músico es Bartók!

guillem ha dit...

Completament d'acord! I precisament per això, per aquestes facilitats que dóna la vida moderna, crec que cada vegada més es demostra que la ignorància és una tria personal. La tecnologia està per a ser la nostra esclava, i no pas a l'inrevés.

JC Díaz Belmonte ha dit...

Guillem, hace casi una década, en los tiempos pre-Google, descubrí una página en Internet de título "Resar la Novena (de Bruckner)" y, como comentas, hice mi "elección personal".
Simplemente, gracias.

guillem ha dit...

Doncs mira, em dónes una alegria. De res! I per molts anys! No hi ha res que em cause més satisfacció que el fet de ser útil a algú a través de les parides que escric. El somni de qualsevol "escriptor".