Sagetes verbals

Speak of the moderns without contempt, and of the ancients without idolatry. (Lord Chesterfield)

dimarts, 20 de gener de 2009

Bartók, Q#3, capítol 3

Dinàmica

En comparació amb el que he dit anteriorment, el ventall dinàmic de l’obra podria semblar més moderat i tradicional, aparentment allunyat dels pppp i ffff mahlerians, per exemple. L’escala de dinàmiques d’aquest quartet és: ppp - pp - p - mp - mf - f - ff - fff, a més de sf. Els canvis de dinàmica no solen ser extrems, tot i que sí que hi ha sovint salts de quatre i cinc graus, del tipus pp / f o ff / pp. De tota manera aquestes són observacions que no ens han de despistar, perquè la natura rítmica, melòdica i tímbrica d’aquest quartet imposa una lectura molt «retòrica» de les indicacions dinàmiques. Així, el ppp o el fff són ací veritablement extrems, alhora que indicacions com ff o pp s’han de realitzar amb una perspectiva necessàriament expressionista. El mateix passa amb els sf.

Timbre

El Quartet núm. III és la primera obra d’aquest format en la qual Bartók explota recursos tímbrics que no havia emprat abans. Si comparem aquest quartet amb els dos precedents, la impressió que transmet és molt més «orquestral», i tímbricament experimental, mentre que els anteriors s’inscriuen en un registre més «tradicional». A diferència del següent quartet de la sèrie, en aquest no trobem encara el pizzicato Bartók, que es fa pessigant la corda amb tanta força que colpeja el batedor. Però sí que hi abunden de manera sorprenent les especificacions tímbriques, que inclouen:
1. Un aprofitament exhaustiu de les possibilitats de l’ús de l’arc: a la punta, al taló, amb tota l’extensió de l’arc, vora el pont (sul ponticello), amb la fusta de l’arc (col legno), damunt el batedor (sulla tastiera);
2. La utilització molt freqüent del glissando (fins i tot el clímax de la segona secció, x. 41-49, es basa en gran part en glissandi en moviment contrari);
3. L’ús força generós d’harmònics i d’acords de dues, tres i quatre notes en un mateix instrument. De fet, aquests acords s’empren de vegades en progressions paral·leles, fins i tot amb funció temàtica, com ara en l’aparició del tema de la segona secció;
4. Una indicació concreta sobre la intensitat del vibrato (segona part, xifra 48, compàs 5-7: molto vibrato).