Sagetes verbals

Speak of the moderns without contempt, and of the ancients without idolatry. (Lord Chesterfield)

dimarts, 2 de juny de 2009

Return of the Jedi

Mireu això si teniu ganes, perquè és tota una declaració de principis. I després parlem.

És a dir, senyores i senyors, amics estimats o lectors fugaços i circumstancials de les meues ínfimes cosetes: tornem al ruedo. Abandonades les vanes il·lusions d'escapar del meu laberint burocràtic quotidià, torne a oferir a l'aire lliure, doncs això, escrits dispersos, sense importància ni pretensions. Amb l'esperança, això sí, que continuarà el diàleg amb els amics que comparteixen la mateixa passió. Ressuscitem, que ja va sent hora! I ho fem amb el més gran que hi ha, amb el miracle de tots els miracles: Bach, en les mans (mai més ben dit) del seu profeta favorit...
I, per cert, gràcies, moltíssimes gràcies, a tots els qui em vau mostrar la vostra solidaritat arran del tancament (temporal) d'aquest fòrum. És per vosaltres, en primer lloc, que paga la pena d'escriure, amics.

10 comentaris:

Vicent Minguet ha dit...

M'alegra molt tornar a veure els teus posts per ací. Sabia que no et faries d'esperar :-))
rep una forta una abraçada, i a tornar de nou a la càrrega!

guillem ha dit...

Salut, Vicent! Jo també estic molt content de començar a retrobar amics fidels com tu. I és que no hi ha mal que dure cent anys (tot i que això és discutible)...

Magister ha dit...

Doncs jo també m'alegre del teu retorn! Ja trobava a faltar els sucosos comentaris, anàlisis, descobriments et caetera amb què alimentaves gratuïtament i generosament la nostra fam de coneixement musical. Continues tenint públic!

guillem ha dit...

Gràcies, Magister. A banda dels visitants casuals i ocasionals, molt respectables, en realitat sé per a qui escric. Pocs però bons. Volverán las oscuras golondrinas en tu jardín sus huevos a colgar! (versió surrealista).

Emili Morant ha dit...

Let the music be with you!

Aquest blog, quan ha estat obert, m'ha fet escoltar més música. Entendreu que aquest és millor elogi que cap rapsòdica lloança (i sé fer-ne!) de la prosa catxonda i analítica del seu autor. Continuem tocant, doncs.

Francisco López ha dit...

Hay males que cien años duran -o cien días, al menos-, pero, después de oír el "Aria da Capo" tocada así, ¿a que resultan un poco más soportables?

guillem ha dit...

Moltes gràcies, cavallers!

Príncep de les milotxes ha dit...

Molt pagat de trobar-me amb tu i tots els altres cavallers... Persones totes d'un nivell auditiu excel·lent i emocionalment intel·ligents.

Una abraçada a tots...

isidre ha dit...

"bach oh el déu bach el músic de sobines"
Mireu què en deia el Mestre Fuster...

Sempre que ens regalen aquest "déu", ja pagarà la pena. Si, a més, ve embolicat en paraules plenes... Què més en podem demanar.
Gràcies, per la tornada i per tantes coses...
Fusterianament
Isidre Crespo

Quinøff ha dit...

Siempre es reconfortante tener a un amigo de vuelta; mis mejores saludos!

Ahora sí, Jedi, quédate.