Sagetes verbals

Speak of the moderns without contempt, and of the ancients without idolatry. (Lord Chesterfield)

diumenge, 10 d’abril de 2011

Els nostres clàssics

Aquesta interpretació, acuradíssima i impecable, me l'estime molt. Entre altres coses, perquè és la primera versió que vaig tenir en CD. Per això és un dels meus clàssics.

7 comentaris:

V. ha dit...

El Ligeti dels anys 60 també fa les delícies dels bons paladars :-)

Kubrik, que en tenia un de molt curtiós, la fer servir la peça a la película "The shinning" (El Resplandor, 1980)

K. ha dit...

T'agrada la gravació?

Uno que pasaba por aquí ha dit...

Impresionante. Estos días he visto una película que me ha encantado, "Pont de Varsòvia" (Pere Portabella, 1989), llena de diálogos muy ocurrentes. En uno, un personaje le pregunta a otro por qué en la actualidad ya no hay grandes compositores, y éste le responde que porque ya no hay silencio. Lo curioso del caso, ahora que lo pienso, es que uno de los tres autores del guión es Carles Santos. ¿De verdad pensarán Portabella o Santos que ya no hay grandes compositores? ¿Qué fue, entonces, Ligeti?

K. ha dit...

Portabella és un excel·lent cineasta i un melòman; lamentablement, els seus gustos musicals sembla que són bastant conservadors. Per acabar-ho de rematar, en la magnífica Die Stille vor Bach dóna credibilitat a la lectura falsejada i estúpida que Quignard fa del llibre de Szymon Laks sobre la música a Auschwitz. Pel que fa a Santos, en fi, un senyor que es cansà de tocar Webern, Cage i Stockhausen en concerts perquè la gent no li feia cas. Coguionista de Die Stille. Artísticament (és un dir) no m'interessa gens ni mica. Si no saben apreciar el fet que Ligeti és un gran compositor, en realitat és problema d'ells.

V. ha dit...

Sí, la grabació m'agrada, no sé de quins intèrprets es tracta, però és de bona qualitat i em sembla que reflecteix bastant la partitura de Lontano.

K. ha dit...

M'alegre, perquè jo li tinc molt de carinyo. És la gravació de Günter Wand amb la NDR.

V. ha dit...

No la coneixia, ni tenia idea que aquest grandíssim Brucknerià haguera enregistrat la peça. La etapa amb la NDR va deixar molt de suc. Senzillament genial !