Sagetes verbals

Speak of the moderns without contempt, and of the ancients without idolatry. (Lord Chesterfield)

dimarts, 4 de desembre de 2007

Bruckner reconstruït: materials

Per als qui vulgueu comparar els diversos materials del Finale de la Novena de Bruckner de què estem parlant aquests dies, ací teniu els vincles de descàrrega necessaris:
1) Esbossos, ed. Orel (Yoav Talmi / Oslo PO).
2) Esbossos, ed, Philips (workshop amb intervencions de Nikolaus Harnoncourt, WP).
3) Reconstrucció de Carragan (1981-1983) (Talmi / Oslo PO).
4) "Experiment" de Samale/Mazzuca (1984), amb l'ed. Orel (Inbal / RSO Frankfurt).
5) Reconstrucció de Samale/Mazzuca/Philips/Cohrs (1992) (Eichhorn / Bruckner-Orch. Linz).
6) Revisió de l'anterior (Samale/Cohrs 2005-2006) (Harding / OSR Suècia).

Us he parlat sobre el dibuixet sarcàstic que Holger Grintz va publicar al seu fòrum sobre el CD "Anton Bruckner V. Symphony Reloaded", gravació d'una nova versió de la partitura [???] que acaba de publicar el psicòpata Marthé. Ací el teniu. El dibuix anava amb el comentari següent: "La Societat International Anton Bruckner, l'Agrupació Bruckner i el Ministeri Federal de Sanitat han insistit en el següent advertiment:"

2 comentaris:

Francisco López ha dit...

Triángulo y platillos me remiten al clímax (¿espúreo?) de la "Séptima" y, por amplificación, a todos aquellos añadidos innecesarios que devalúan, con sus excesos, la retórica genial del mejor Anton. Pero ¿y los cangrejos con velas? Los animalitos remiten a una "vuelta atrás" (¿quién echará en falta las aberraciones del pasado a la vista de las del presente?); las velas, quizás, a la idea de una "iluminación" como la descrita por el Marciano en su texto sobre el Final de la Novena... Empero, se agradecerían otras "amplificaciones".

Guillem Calaforra ha dit...

He, he, he... Vista la imatge del Marcià en actitud mística, jo diria que amb la "il·luminació" del tio anem cap enrere, tal com denuncien els crancs espelmificats... La calavera ja avisa que la cosa és seriosa, tot i que l'ànima alada del vell Anton fa un gest irònic acompanyat d'un somriure mofeta. Els platerets i el triangle crec que al·ludeixen la teoria del Luke Skywalker (proferida en llengua teutònica al fòrum dels Brucknerfreunde) segons la qual el clímax incorpora aquests instruments no per raons musicals, sinó com a símbol de l'entrada al més enllà. I es veu que el xorbo ha gosat introduir-los en la "seua" partitura de la Quinta. En fi, per a una història de la psicosi.