Sagetes verbals

Speak of the moderns without contempt, and of the ancients without idolatry. (Lord Chesterfield)

divendres, 7 de desembre de 2007

Necrològica: Karlheinz Stockhausen


Amics, m'acaba d'arribar la notícia: fa un parell de dies va morir Stockhausen. La seua obra sempre m'ha produït sensacions ambivalents, com la de Cage, com la de Nono, com la de Xenakis. I tanmateix, sempre m'ha acompanyat d'alguna manera. Quantes vegades, cansat fins a la nàusea del repertori burgès habitual, l'he invocat perquè em salvara de la beateria benpensant ultraconservadora! Quan escoltava Eine kleine Nachtmusik, o una simfonia de Haydn, o el bavós Chopin, o les salsitxes amb cervesa de Brahms, em feia la pregària desesperada: "Per favor, que vinga un Stockhausen i ho envie a l'infern!". Fa uns anys vaig assistir a Cracòvia a la famosa "projecció sonora" titulada Hymnen, que em va deixar perplex i indignat. Com les seues òperes, que em feien l'efecte d'un immens absurd. Però com m'agradaria poder escoltar en directe Gruppen, sí, i quantes vegades he treballat abstret del món gràcies als seus Klavierstücke... L'extrem Stockhausen és difícil de suportar a llarg termini, però imprescindible amb una regularitat, per a poder sobreviure. És veritat que entre l'omnipresència dels Mozart, Schumann i Vivaldi, d'una banda, i la iconoclàstia sense fons dels Stockhausen i companyia, de l'altra, sempre acabe tornant als meus clàssics --Bartók, imprescindible; Webern, el meu refugi; Berg, Schönberg, Boulez, Rihm, Ligeti, Sciarrino, o la "música antiga": Bruckner, Mahler, Pettersson, Janacek, Hartmann... Però què faríem sense Stockhausen? La música no seria igual, de la mateixa manera que molta gent (quants deixebles, estudiants i col·laboradors va formar? innombrable quantitat) no hauria après a utilitzar l'instrumental electrònic com Déu mana.
Sí, queda Boulez i en queden uns pocs més. Però Stockhausen ja no és entre nosaltres, i això és trist. Molt trist.
Fa uns mesos vaig penjar un vídeo en què Rattle i dos col·legues més dirigien Gruppen en directe. No us en puc donar l'adreça, però, que si ho feia els d'OperaShare m'enviarien a fer la mà. Però tan aviat com puga us facilitaré alguna cosa. Ni que siga com un homenatge pòstum a un gran músic. Que al cel sia, o allà on més a gust es trobe. Des d'ací he volgut recordar-lo amb admiració. Va per vós, mestre!

3 comentaris:

Vicent MINGUET ha dit...

Estimat Guillem,

vull agrair-te la dedicació a un espai sobre la música com aquest, i desitjar que molts més es sumen a participar del diàleg obert que suposa la circulació d'informació. No sabria tampoc agrair-te la traducció de l'anàlisi de les peces de Webern. Moltes gràcies per donar una sortida al text; segurament serà així més útil que no als fitxers del meu portàtil esperant una millor sort.

Sobre Stockhausen: si una cosa és ben certa és el rigor i constància del seu treball fins al darrer moment. Es pot discutir sobre temes extra-musicals, però per damunt de tot és admirable la capacitat creativa i la imaginació que ha desenvolupat, tenint en compte que cada creador/artista és un món en sí mateix.

Jo personalment el vaig conèixer l'estiu del 2003, i vaig treballar amb la seva dona, la Suzanne Stephens; vaig tocar In Freundschaft per a ell i no oblidaré mai aquell moment, com un dels moments més intensos que fins ara he viscut en la meva curta existència musical.

La seva lluïdesa tot i la seva avançada edat era increïble. La finesa amb la qual era capaç de percebre les més petites variacions de tempi, o d'entonació; les exigències i l'exactitut i claretat de les seves indicacions; la total seguretat de què allò que ell demanava no era impossible, sinò simplement difícil, i doncs, possible sempre que l'intèrpret acceptés unes condicions de treball, em van fer creure que es podia anar més enllà encara.

Ara ens ha deixat, ja no està més aquí per a corregir-nos quan toquem les seves obres, però ens ha deixat molta música, si més no encara queda molt més per veure la llum d'aquest cicle KLANG (que ell ha composat fins a la 21a. hora, és a dir, gairebé complet), com la mateixa Kathinka PASVEER ens deia poc després de la mort del compositor:

* * *

Dear friends,

the night before Stockhausen died, he finished composing the commission for Orchestra which will be premiered in Bologna next September (ZODIAC for orchestra)

Also to tell you that up to the 21st Hour of KLANG (which is called PARADIES for flute and electronic music), Stockhausen had already composed these works. So although he is now with us only in spirit, there are many more surprises to come!

In June, ASKO will premìere
2006/ KLANG – 10th Hour [ca. 40’]
2007 GLANZ (BRILLIANCE) for bassoon, viola, clarinet, trumpet, trombone, oboe, tuba

In August Ensemble Recherche plans to première

2006/ KLANG – 7th Hour [ca. 30’]
2007 BALANCE for bass clarinet, English horn, flute

And Musikfabrik plans to première also in August


2006/ KLANG – 9th Hour [ca. 35’]
2007 HOFFNUNG (HOPE) for violoncello, viola, violin

Our copyist will start soon on these scores.

The 6th Hour of KLANG,
SCHÖNHEIT, BEAUTY for flute, trumpet and bass clarinet will be also ready as this will be premièred in October in Lisbon by Suzanne, Marco and me (ca. 30 min.).


It is also possible to acquire the rights for a première, as Stockhausen has already finished composing the following hours:

2007 KLANG – 14th Hour [24’10”]
HAVONA for bass and electronic music
(layers 24 - 23 - 22 from COSMIC PULSES)

2007 KLANG – 15th Hour [24’]
ORVONTON for baritone and electronic music
(layers 21 - 20 - 19 from COSMIC PULSES)

2007 KLANG – 16th Hour [22’40”]
UVERSA for basset-horn and electronic music
(layers 18 - 17 - 16 from COSMIC PULSES)

2007 KLANG – 17th Hour [21’40”]
NEBADON for horn and electronic music
(layers 15 - 14 - 13 from COSMIC PULSES)

2007 KLANG – 18th Hour [20’40”]
JERUSEM for tenor and electronic music
(layers 12 - 11 - 10 from COSMIC PULSES)

2007 KLANG – 19th Hour [19’40”]
URANTIA for soprano and electronic music
(layers 9 - 8 - 7 from COSMIC PULSES)

2007 KLANG – 20th Hour [18’40”]
EDENTIA for soprano saxophone and electronic music
(layers 6 - 5 - 4 from COSMIC PULSES)

2007 KLANG – 21st Hour [18’]
PARADIES / PARADISE for flute and electronic music
(layers 3 - 4 - 1 from COSMIC PULSES)


We thank you for your spiritual support, we need the help of all of you to bring Stockhausens music to the world

Kathinka


* * *

Així doncs, el que queda, una vegada més, és l'obra, i serà aquesta la que s'obrirà (o no) camí una vegada l'home ha desaparegut.

una forta abraçada

Vicent

Guillem Calaforra ha dit...

Vicent, tindre els visitants que tinc, com tu, o el Jordi Cos, o el Vicent Cintero, és tot un luxe que s'ha de valorar. Benvingut a aquesta conversa pública!
Estic d'acord amb els termes que li apliques al vell amic Karlheinz: rigor, constància, capacitat creativa, imaginació. Jo hi afegiria: coherència, voluntat innovadora, avantguardisme.
Totes aquestes virtuts tenen una qualitat irritant, o desconcertant, i és que poden comportar-se com un avantatge o com un inconvenient. Per això les valoracions sobre el que jo he anomenat (una mica provocativament) "l'extrem Stockhausen" són tan dispars i tan contradictòries. Jo mateix, segons el moment i l'obra, hi sent atracció o repulsió. Quan les sales de concerts o les discogràfiques ens afligeixen amb el repertori "conformista" (si no reaccionari), a mi Stockhausen m'allibera. És un fet preracional, quasi instintiu, que no depèn de la meua comprensió intel·lectiva de la seua música. Per cert: la millor manera de comprendre la bellesa d'una música és tocar-la, com bé sabeu els professionals. Cosa que explica per què als simples consumidors com jo ens costa de vegades apreciar el valor de certes coses. Potser si haguera estat jo el qui "projectava" Hymne no m'hauria causat aquella sensació que descric en el meu text. En fi. És indubtable que, com dius, el que queda és la música, i el temps li donarà el seu lloc en la història. I jo crec que no serà precisament un lloc secundari.
Una abraçada ben forta!

Guillem Calaforra ha dit...

Per cert, que en la llista de visitant em deixava el "recordman", el que més n'ha publicat, el primer visitant i un gran melòman i amic: Paco López. En escriure el comentari anterior només he consignat els professionals, però els altres són igualment importants. I tant!