Sagetes verbals

Speak of the moderns without contempt, and of the ancients without idolatry. (Lord Chesterfield)

dimecres, 27 de febrer de 2008

Carnal i libidinós

“Ich will bei meinem Jesu wachen”: Bach, en els seus moments més sagrats, és tremendament sensual, voluptuós, lúbric. Què diríem d’aquesta melodia de l’oboè, que evoca ressonàncies orientals d’encantament de serps i de dansa dels set vels? O d’aquesta melodia sinuosa que canta el tenor, els únics accents realment espirituals de la qual són les notes greus (“meinem Tod”)?

O què diríem també d’aquesta hiperespiritualització de l’erotisme, d’aquest tristanisme místic que és “Aus Liebe will mein Heiland sterben”?

I és que fins i tot podria ser que la Bíblia fóra un llibre molt sensual en si, molt femení... per la seua banda, Bach no era Blake: la seua feracitat genital ho testifica...

2 comentaris:

Emili Morant ha dit...

Tinc un poc abandonada la blogosfera, i he pres nota (per a llegir-la en millors circumstàncies) de la teua reflexió sobre la sonata 111 (magníficament comentada per Schiff, com tu mateix ens digueres).

Però aquesta entrada teua em recorda que he de reprendre la meua cita anual amb la "Passió": això sí, les connotacions, en el meu cas, no poden ser tan eròtico-sensuals, perquè la denotació religiosa de l'obra, i del text, continua pesant en la meua audició. La transició de l'esfera religiosa a la estrictament humana jo sempre l'he feta a través d'"Erbarme dich": em fa de porta a un món potser sense Déu, però amb un lloc per a la compassió, encara.

guillem ha dit...

Amb "Erbarme Dich" tinc una història personal que es remunta a la meua tendríssima edat de tretze anys. El meu germà --per cert, obrer de vila-- em va transmetre la seua passió per la Passió i sobretot per aquesta ària immortal, la seua peça preferida i, per carambola, també la meua. Jo la considere literalment des de la mateixa perspectiva que tu, Emili. El que passa és que hi ha passatges, d'aquesta i d'altres obres, que em transmeten una impressió eròtica inconfusible. No cal ni dir que el vell Johann Sebastian no ho feia amb aquesta intenció ni n'era conscient. Però quantes coses fem creient que les fem amb una intenció coneguda, i que en realitat responen a estímuls i associacions molt diverses?...