Sagetes verbals

Speak of the moderns without contempt, and of the ancients without idolatry. (Lord Chesterfield)

dilluns, 17 de gener del 2011

Minguet a València

Coses d’aquestes no passen sovint, i menys encara en aquesta ciutat tan burra i incivilitzada. Si quan apareixen no les sabem aprofitar, malament rai, vol dir que no ens les mereixem. La notícia, que ja puc donar-vos, és la següent: Vicent Minguet impartirà a València un curs sobre les avantguardes musicals i la postmodernitat. Quasi res! Es tracta d’una iniciativa emmarcada en les activitats del Patronat d’Activitats Musicals de la Fundació General de la Universitat de València. Aquest curs tindrà lloc, si s’assoleix la xifra mínima de 15 inscrits, a la Societat Coral “El Micalet” els dissabtes i diumenges del 12 al 27 de març. Jo ja m’hi he preinscrit. El curs és pràcticament regalat: la inscripció costa 72 € per al públic en general, i 60 per als estudiants i per als “amics i antics alumnes de la UV”. Per favor! Només falta que ens paguen per assistir-hi!

Els qui viviu a València i als voltants no tindreu moltes oportunitats com aquesta. Si us ho perdeu, en fi, és cosa vostra. El Vicent, amb qui m’honora una bona amistat des de fa uns quants anys, i un dels visitants històrics d’aquest blog, és un saxofonista que des dels 19 anys viu i treballa per Europa (França, Suïssa, Àustria, Alemanya). I com que no li dec res ni hi tinc res a perdre o a guanyar, diré sense embuts que el seu currículum senzillament fa feredat: posa els pèls de punta pensar que ha treballat amb gent com Karlheinz Stockhausen (una reverència!), Tristan Murail, Pierre Boulez (Déu!), Salvatore Sciarrino o Helmut Lachenmann. O que ha col•laborat amb el Klangforum Wien, el Boswil Ensemble, la musikFabrik de Colònia i l’Ensemble Modern de Frankfurt, amb els quals treballa ara mateix, i que amb tots aquests conjunts ha fet concerts a Ginebra, Zuric, Berna, Friburg, Karlsruhe, Frankfurt, Berlín, Viena, Graz, París, Lió i Milà. Si això no és per a cagar-se damunt —tot i que ell diga el contrari—, ja m’ho explicareu. Collons, quan pense què havia fet jo a la seua edat, en fi, em vénen ganes de rebentar d’enveja! Doncs bé, aquesta és la persona que vindrà a València amb el programa següent:

A) UN TEMPS DE CONVERGÈNCIES I DE RECERQUES EXPERIMENTALS: L’EDAT D’OR DE DARMSTADT (1948-1960).

1.1. El crepuscle d’una edat de la innocència (Schoenberg, Webern, Berg, Stravinsky, Bartók). L’etapa postweberniana.
1.2. Un temps d’experimentacions. El serialisme integral. El puntillisme. Els anys 50 (Stockhausen, Boulez, Nono, Berio, Maderna).
1.3. El naixement d’una nova música: la musique concrète (Schaffer, Henry) i les noves possibilitats de l’electrònica. El Groupe de Recherches Musicales francès i l’estudi de la WDR de Colònia (Stockhausen, Eimert).
1.4. Les formes obertes (Boucourechliev, Haubenstock-Ramati, Eco). L’aportació dels Estats Units (Cage, Brown, Tudor).
1.5. Una figura conciliadora: Oliver Messiaen.

B) UN TEMPS DE TRANSICIONS I ABANDONAMENTS: EL SERIALISME EN EL RECORD (1960-1974).

2.1. Les divergències del serialisme (H. Pousseur, L. Berio, L. Nono, B. A. Zimmermann, F. Cerha). Les crítiques a l’estètica serial (I. Xenakis, M. Feldman, J. Cage).
2.2. De l’objecte sonor a l’objecte musical: la música acusmàtica (F. Bayle, B. Parmegiani).
2.3. El no-serialisme de György Ligeti i Franco Donatoni.
2.4. Cap a una música intuïtiva: Stockhausen i la Momentform.
2.5. El minimalisme americà (Ph. Glass, S. Reich, J. Adams)

C) UN TEMPS DE RENOVACIÓ I D’EXPANSIÓ: LA REFERÈNCIA A LES NOVES TECNOLOGIES. L’IRCAM (1975-2000).

3.1. El naixement dels principals conjunts instrumentals actuals europeus: Ensemble Intercontemporain, Klangforum Wien, Ensemble Modern, London Sinfonietta...
3.2. Desenvolupament i mutació en les propostes estètiques: la fase mística de Stockhausen, el cicle Licht (1977-2004), el cicle Klang (2004-2008).
3.3. La música espectral (G. Grisey, T. Murail, H. Dufourt) i els seus predecessors (G. Scelsi).
3.4. La nova simplicitat: Wolfgang Rihm, James Dillon.
3.5. La nova complexitat: Bryan Ferneyhough, Michael Finissy.
3.6. La música concreta instrumental de Helmut Lachenmann.
3.7. Figures independents: S. Sciarrino, G. Aperghis, M. Jarrell, Ph. Hurel, B. Furrer, E. Carter, G. Pesson, G. F. Haas, M. Jarrell, M. André, M. Sotelo, F. Guerrero, K. Saariaho, M. Lindberg, G. Benjamin, J. Harvey, etc.


Em sembla que amb això ja està tot dit, no us sembla? Jo ja estic salivant més que el gos de Pavlov.

Per a més informació:

http://www.fguv.org/PAM/VAL/CURSOS/ficheros/1-2011%20AVANTGUARDES%20MUSICALS.html?id=351

Per a preinscriure-s'hi:
http://www.fguv.org/PAM/VAL/CURSOS/CONDICIONS.HTM