Sagetes verbals

Speak of the moderns without contempt, and of the ancients without idolatry. (Lord Chesterfield)

dimarts, 25 de novembre de 2008

Glòries vives, 1

L'any 1964, el Concurs Internacional de Música de Munic el va guanyar, en la modalitat de trompa, un homenet amb barba de mosqueter i pinta de gnom. El senyor Hermann Rudolf Konrad Baumann, nascut l'any 1934 a Hamburg, va topar després amb un dels membres del públic, Will Aebi, industrial de maquinàries agrícoles, que li va dir una cosa com: "Quina llàstima que no conega vostè la trompa natural! Hi faria uns concerts de Mozart excel·lents! Per què no ve a provar la meua col·lecció de trompes naturals i d'alpines?". Baumann, picat per la curiositat, s'acostà a Suïssa, a cal senyor Aebi, i allò li va agradar tant que es va convertir, ell mateix, en col·leccionista de trompes antigues. I no sols això. Per aquella època començaven a donar guerra uns estranys personatges procedents de la Simfònica de Viena, decidits a explorar una nova manera de fer música: la manera antiga. Es feien dir Concentus Musicus Wien, i s'havien agrupat al voltant d'un violoncel·lista d'ulls exorbitats i gest de boig esperitat, un tal Nikolaus Harnoncourt. Com que buscaven algun trompista capaç de tocar amb instruments antics, Baumann s'hi apuntà, i amb ells va tocar Bach i mil coses més, que després es reflectirien en els vinils de l'època. I arribà el moment que Aebi havia somiat i fantasiejat: Baumann tocant els concerts de Mozart.
De fet, la gravació més antiga que conec dels concerts per a trompa de Mozart, enregistrats amb trompa natural, és la de Herr Baumann. Si no vaig errat és una gravació Telefunken (Teldec) de 1974. En aquelles peces, pulcrament embolcallada amb els delicats coixinets de seda del Concentus Musicus, la trompa natural de Baumann brilla com un astre poderós, amb la seua afinació im-pe-ca-ble, perfecta (novament: voleu que tornem sobre el tòpic estúpid de l'afinació dels "historicistes"?), una sonoritat dolça i profunda, un fraseig que senzillament emborratxa l'oient...
Baumann és avui un iaio de 74 anys que té com a centre de la seua vida la trompa, tot i que de jovenet començà en la música com a cantant i com a percussionista de jazz (sic!). Els concerts i, sobretot, la passió didàctica, el mantenen amb una joventut d'esperit senzillament portentosa. És, en la meua opinió, un dels instrumentistes més grans i inassolibles que hi ha vius, actualment, de les generacions més majors. També ha gravat moltes coses memorables amb trompa moderna, entre elles justament els concerts de Mozart, però també Strauss i d'altres. La seua musicalitat arriba a les altures dels immortals en qualsevol altre instrument. Per a mi representa el Menuhin (o el Barenboim, o el Giulini) de la trompa. Pel ciberespai hi ha aquest bonic documental, en sis parts, on el veiem en acció interpretant, ensenyant i reflexionant en veu alta. Una horeta no arriba, absolutament deliciosa. Un grandíssim músic, i una bellíssima persona. No us ho perdeu.