Sagetes verbals

Speak of the moderns without contempt, and of the ancients without idolatry. (Lord Chesterfield)

dissabte, 13 de desembre de 2008

Ludi musici

Mentre esperem que els nostres benvolguts camarades envien algun text a aquest blog, us propose una coseta més desenfadada. Va, una endevinalla! M'agradaria saber a què us sona aquest passatge, perquè jo tinc la meua opinió sobre això, i no sé jo si veig fantasmes o què... Vinga!

Get your own Box.net widget and share anywhere!

5 comentaris:

Emili Morant ha dit...

Ostras, Guillem, que no et podem seguir el ritme de publicació...

No sé, estic pensant en una plaent i distesa còpula del teu instrument i el meu, op. 24 en Fa M. Però no puc estar segur, clar, açò no és "oro parece plata no es".

guillem ha dit...

Ja pare, ja pare... per avui...
Mmmmm... sí, la melodia recorda la de la Frühlingssonate... I la pista és pertinent, sí. Pero no és el gran Ludwig. No us evoca cap altre autor? Aquesta melodieta, amb la seua cadència sol#-la i el seu perfil ondulat, transparent... No ho sé, a veure si apareixen més pistes...

Magister ha dit...

Doncs jo enunciaré una hipòtesi més sorprenent. De primer, intuïtivament, només escoltar l'inici, m'ha vingut al cap, com una il·luminació... EL BOLERO DE TODOS LOS BOLEROS! El de l'Euskaldun Monsieur Ravel, of course!

guillem ha dit...

A veure, senyors, ací hi ha unes quantes coses diferents. Una, "quina altra melodia recorda". En aquest aspecte, tots dos l'encerteu: recorda la de Beethoven i la de Ravel. Una altra: "l'estil de qui recorda aquesta melodia". Espere idees. Una altra: "de qui sembla ser", d'acord amb l'anterior. També s'accepten propostes. A veure on ens porta tot plegat, perquè us assegure que té gràcia.

Magister ha dit...

Doncs a mi em recorda l'estil Rosinni, però no diria que és d'ell. Continuaré pensant...