Amb aquesta música m'acomiade. Amb aquesta, la que he estimat per damunt de totes des de la meua tendra infantesa, la més íntima que em corre per les venes, la que porte al cor. Tanque aquesta paradeta. Bé, no la tanque, sinó que a partir d'ara ja no tindrà la regularitat que tenia. Pressions i obligacions m'hi obliguen, i no sé si podré escriure d'ací una setmana o d'ací un mes. Em sap greu.
No faré retòrica, ara. Ho deixe en les mans de Bach, una de les poques raons convincents que hi ha per a viure. Renuncie, d'altra banda, a explicar per què he triat aquesta ària i no pas una altra. Els millors dels meus amics bé que ho entenen, i no hi cal res més. Fins aviat.
dimarts, 10 de març del 2009
dimecres, 4 de març del 2009
Un flaix rapidíssim
Was du für süsse Lippen hast, Marie!
Un dels moments immortals i irrepetibles de la història de la música (sembla estrany que siga una òpera!). Llàstima que aquest trosset no inclou l'interludi posterior, que és el que ara em demana l'estat d'ànim i el que hauria volgut penjar ací.
Impressionants Meier, Grundheber i, és clar, el gran Danny Barenboim. Més endavant compartiré amb vosaltres la gravació sencera.
Rectifique: ací està el famós Orchesterzwischenspiel en Re menor. Claudio Abbado i companyia. Brutal. Genial.
Un dels moments immortals i irrepetibles de la història de la música (sembla estrany que siga una òpera!). Llàstima que aquest trosset no inclou l'interludi posterior, que és el que ara em demana l'estat d'ànim i el que hauria volgut penjar ací.
Impressionants Meier, Grundheber i, és clar, el gran Danny Barenboim. Més endavant compartiré amb vosaltres la gravació sencera.
Rectifique: ací està el famós Orchesterzwischenspiel en Re menor. Claudio Abbado i companyia. Brutal. Genial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)