Habemus librum

Tal com us anunciava fa unes quantes setmanes, per fi ho tenim: el llibre So i silenci ja té existència física i es pot comprar per Internet. La perícia i professionalitat de l'editor han fet que el resultat final siga veritablement respectable. Atès que el tiratge és molt reduït (malos tiempos para la lírica...) i s'han de cobrir despeses tan aviat com siga possible, fins i tot als amics que rebran un exemplar de regal de mans meues els pregaré que facen un petit esforç patriòtic i compren almenys un exemplar, ni que només siga per regalar a algú.

Es preveu, de moment, que hi haurà tres presentacions: una a Benaguasil (a l'Ateneu Musical i Cultural), una a València i una a Barcelona. Us n'informaré més concretament quan les dates i els llocs estiguen clars. En la presentació de Benaguasil participarà el nostre amic i gran professional de la música Vicent Cintero; per a la de Barcelona esperem comptar amb la col·laboració de l'insigne compositor Josep Sanz; pel que fa a la de València encara no tenim clar quina serà la víctima, però esperem tenir-hi també algun amic digne d'atenció, que ho són tots.

Amb aquesta publicació es trenca un malefici que semblava inexpugnable, el de les dificultats que planteja la difusió digna i decent de literatura assagística, sobre música "clàssica", en català i amb pentagrames. No sé si tornaré a fer cap llibre d'aquesta mena, i és molt possible que no, però So i silenci em servirà per a saldar un deute amb alguns amics i per superar una prova que m'havia imposat jo mateix. So i silenci conté no sols la versió revisada i millorada d'alguns assaigs apareguts en aquest blog o bloc, sinó tot de textos nous creats per a l'ocasió.

L'editor, l'incomparable Jaume Ortolà, i jo mateix, hem esmerçat bona cosa de treball en aquest volum de més de dues-centes pàgines. Una mostra del resultat, la podeu veure a la mateixa pàgina des d'on podeu comprar el llibre. Si pagava la pena o no, són els lectors els qui ho han de dir. L'autor, sincerament, se'n considera més satisfet que un gat amb un lleu. I ara, l'obligació patriòtica, si us plau...