Dein Schwert, wie ist's von Blut so rot? Edward, Edward! Dein Schwert, wie ist's von Blut so rot? Und gehst so traurig da? O! Ich hab geschlagen meinen Geier tot, Mutter, Mutter! Ich hab geschlagen meinen Geier tot, Und das, das geht mir nah. O! Deines Geiers Blut ist nicht so rot, Edward, Edward! Deines Geiers Blut ist nicht so rot, Mein Sohn, bekenn mir frei. O! Ich hab geschlagen mein Rotroß tot, Mutter, Mutter! Ich hab geschlagen mein Rotroß tot, Und's war so stolz und treu. O! Dein Roß war alt und hast's nicht not, Edward, Edward! Dein Roß war alt und hast's nicht not, Dich drückt ein andrer Schmerz. O! Ich hab geschlagen meinen Vater tot! Mutter, Mutter! Ich hab geschlagen meinen Vater tot, Und das, das quält mein Herz! O! Und was wirst du nun an dir tun, Edward, Edward? Und was wirst du nun an dir tun, Mein Sohn, das sage mir! O! Auf Erden soll mein Fuß nicht ruhn! Mutter, Mutter! Auf Erden soll mein Fuß nicht ruhn! Will wandern übers Meer! O! Und was soll werden dein Hof und Hall, Edward, Edward? Und was soll werden dein Hof und Hall, So herrlich sonst, so schön? O! Ach immer steh's und sink und fall! Mutter, Mutter! Ach immer steh's und sink und fall, Ich werd es nimmer sehn! O! Und was soll werden aus Weib und Kind, Edward, Edward? Und was soll werden aus Weib und Kind, Wann du gehst übers Meer? O! Die Welt ist groß, laß sie betteln drin, Mutter, Mutter! Die Welt ist groß, laß sie betteln drin, Ich seh sie nimmermehr! O! Und was soll deine Mutter tun, Edward, Edward? Und was soll deine Mutter tun, Mein Sohn, das sage mir? O! Der Fluch der Hölle soll auf euch ruhn, Mutter, Mutter! Der Fluch der Hölle soll auf euch ruhn, Denn ihr, ihr rietet's mir! O! | El teu coltell, per què està tan vermell de sang? Edward, Edward! El teu coltell, per què està tan vermell de sang, I per què vens tan tristament? — Oh, Oh, és que he matat el meu falcó, Mare, mare! Oh, és que he matat el meu falcó, i no en tinc cap altre com ell. — Oh! La sang del teu falcó no és tan vermella, Edward, Edward! La sang del teu falcó no és tan vermella, Fill meu, parla'm sincerament. — Oh,
Oh, és que he matat el meu bell cavall ros, Mare, mare! Oh, és que he matat el meu bell cavall ros, I era tan fidel i tan orgullós! — Oh! El teu cavall era vell, i no hi estaves obligat, Edward, Edward! El teu cavall era vell, i no hi estaves obligat. És una altra pena la que t'angoixa. — Oh, Oh, és que he matat el meu pare, Mare, mare! Oh, és que he matat el meu pare, i el cor em fa mal, molt mal. — Oh! I com faràs penitència? Edward, Edward! I com faràs penitència? Fill meu, digues-m'ho tot. — Oh! El meu peu no ha de trepitjar mai més la terra, Mare, mare! El meu peu no ha de trepitjar mai més la terra; marxaré lluny a través dels mars. — Oh! I què passarà amb el palau i el mas, Edward, Edward! I què passarà amb el palau i el mas, Tan bells i tan magnífics! — Oh! Els deixaré fins que s’enfonsin, Mare, mare! Els deixaré fins que s’enfonsin, I no els veuré mai més! — Oh! I què passarà amb la teva dona i el teu fill? Edward, Edward! I què passarà amb la teva dona i el teu fill? si marxes a través dels mars? — Oh! El món és gran, que hi visquin de la caritat, Mare, mare! El món és gran, qui hi visquin de la caritat, mai més no els veuré. — Oh! I què vols deixar a la teva estimada mare? Edward, Edward! I què vols deixar a la teva estimada mare? Fill meu, digues-m'ho. — Oh! La meva maledicció i el foc de l'Infern, Mare, mare! La meva maledicció i el foc de l'Infern, perquè sou vós que m'heu aconsellat tot això! — Oh! |