Tres mirades

Després d'unes setmanes d'absència (i el bloqueig continua i augmenta), us vull oferir tres versions que m'agraden molt del número 14 dels Vingt regards sur l'Enfant-Jésus de Messiaen: "Regard des anges". Recordem la descripció que encapçala aquesta peça:

(Scintillements, percussions; souffle puissant dans d'immenses trombones; tes serviteurs sont des flammes de feu... _ puis le chant des oiseaux qui avale du bleu, _et la stupeur des anges s'agrandit:_car ce n'est pas à eux mais à la race humaine que Dieu s'est uni...)

Versió 1
Tendeix a alentir el tempo més del que demana la partitura. Una versió especialment solemne, sobretot en els gloriosos "trombons". El crescendo final em sembla meravellós, absorbent.


Versió 2
Sonoritats seques, duríssimes, percutives. El tocco és lluminós, i totes les figuracions hi apareixen amb una transparència prodigiosa (els "ocells" són ací quasi reals). Sense concessions.


Versió 3
Continguda, una mena de tercera via entre les dues anteriors. Sense tota la transparència de l'anterior, aquesta pianista mostra una precisió i una exactitud insuperables. És dur però no sec, solemne però no espaiós.


Aquí les teniu, tres mirades diferents i complementàries sobre una mateixa obra mestra. Entre els lectors d'aquest blog hi ha uns quants pianistes, l'opinió dels quals seria molt pertinent. A mi, torne a dir-ho, m'agraden totes tres.

Avís

Aquestes setmanes són fluixes. Malgrat les vacances, ni temps ni forces ni calma mental per a fer una anotació, per a penjar un "regal de la setmana". Res de res. Però mentre arriben moments millors, prengueu-vos una estona de relax i mireu aquest interessant programa de la CSO sobre El mandarí miraculós (o meravellós) de Béla Bartók, amb Boulez i companyia. Una manera d'introduir el que serà una sèrie d'anotacions meues sobre les obres escèniques de Bartók (plus Balázs, ahí es ná. En aquesta foto els teniu tots dos, passejant pel camp). La meua passió per aquestes obres és antiga i consistent.