Tal com us anunciava fa unes quantes setmanes, per fi ho tenim: el llibre So i silenci ja té existència física i es pot comprar per Internet. La perícia i professionalitat de l'editor han fet que el resultat final siga veritablement respectable. Atès que el tiratge és molt reduït (malos tiempos para la lírica...) i s'han de cobrir despeses tan aviat com siga possible, fins i tot als amics que rebran un exemplar de regal de mans meues els pregaré que facen un petit esforç patriòtic i compren almenys un exemplar, ni que només siga per regalar a algú.Es preveu, de moment, que hi haurà tres presentacions: una a Benaguasil (a l'Ateneu Musical i Cultural), una a València i una a Barcelona. Us n'informaré més concretament quan les dates i els llocs estiguen clars. En la presentació de Benaguasil participarà el nostre amic i gran professional de la música Vicent Cintero; per a la de Barcelona esperem comptar amb la col·laboració de l'insigne compositor Josep Sanz; pel que fa a la de València encara no tenim clar quina serà la víctima, però esperem tenir-hi també algun amic digne d'atenció, que ho són tots.
Amb aquesta publicació es trenca un malefici que semblava inexpugnable, el de les dificultats que planteja la difusió digna i decent de literatura assagística, sobre música "clàssica", en català i amb pentagrames. No sé si tornaré a fer cap llibre d'aquesta mena, i és molt possible que no, però So i silenci em servirà per a saldar un deute amb alguns amics i per superar una prova que m'havia imposat jo mateix. So i silenci conté no sols la versió revisada i millorada d'alguns assaigs apareguts en aquest blog o bloc, sinó tot de textos nous creats per a l'ocasió.
L'editor, l'incomparable Jaume Ortolà, i jo mateix, hem esmerçat bona cosa de treball en aquest volum de més de dues-centes pàgines. Una mostra del resultat, la podeu veure a la mateixa pàgina des d'on podeu comprar el llibre. Si pagava la pena o no, són els lectors els qui ho han de dir. L'autor, sincerament, se'n considera més satisfet que un gat amb un lleu. I ara, l'obligació patriòtica, si us plau...
Entrades
10 comentaris:
Jo ja he demanat el meu, i m'he endut un "Michael Kohlhaas" així perquè sí, aprofitant que passava per allà. Sou uns tios valents, Jaume i tu: moltíssima sort amb aquest llibre i amb tots els altres.
Ja veus Guillem, Déu "apreta" però no ofega; això que s'han perdut els de l'altra editorial que varen veure fantasmes pels renglons dels teus escrits.
Visca la música i les teues reflexions musicals.
Una abraçada.
Aquest caurà ben aviat !!
Enhorabona !!!
Emili: Ja et tinc apuntat en la llista: el primer comprador! Tu sí que ets valent! (I el Jaume també, més que jo!)
Príncep: Gràcies, curiosament la teua observació coincideix amb la del director de la col·lecció a qui l'altra editorial li va dir que no.
Vicent: Espere que en gaudisques ben rebé, i sobretot que em disculpes les burrades. Gràcies, també per a tu!
Ja pagaria jo, company, per què més llibres com aquest, amb les burrades que tu vullgues, aparegueren en el mercat editorial català cada any... això seria un clar indici de la bona salut de les edicions i una constatació que la nostra llengua fóra vehicle per a discutir sobre àmbits tan diversos com necessaris en un món cultural tan endogàmic com el nostre...
Xe, Vicent, cague'n l'ou, ara no sé si m'has dedicat una lloança o un atac... ;-) Per si de cas, tu més i gràcies! he he he...
Ara ja parlant seriosament, aprofite l'ocasió per a dir que hi ha una cosa que potser no he aclarit del tot. So i silenci, el llibre, com So i silenci, el blog, representa l'intent d'unir la creació literària i la reflexió sobre la música en una mateixa obra. El que aspire a fer, i que estic treballant des de fa anys, és una literatura assagística que resulte eficient des del punt de vista estètic i que no resulte buida d'interès per a un músic professional. So i silenci és el projecte de fer literatura la idea segons la qual l'opinió sobre música no té per què correspondre's perfectament ni amb el discurs acadèmic de l'especialista ni amb la xerrameca desinformada d'alguns escriptors. El joc és arriscat, perquè t'arrisques per les dues bandes: a ser incomprensible (per als qui no tenen formació tècnica) i a dir collonades d'aficionat (per als professionals); però s'ho val. Sobretot perquè és molt entretingut, en la meua opinió. (Volia haver escrit això en el "post", però ho vaig deixar per a una altra ocasió).
Extraordinario logro, amigo mío. Mis más rendidas felicitaciones desde ultramar!
J
Gracias, Joaquín. Vuestras felicitaciones compensan las dificultades por las que ha tenido que pasar este libro. Un abrazo.
Aquest matí han arribat els meus dos exemplars i duc tot el dia salivant.
Em deus unes dedicatòries...
Adjudicado!
Publica un comentari a l'entrada