Ahir va morir Kurt Sanderling, un grandíssim músic, un home honest, una persona d'esquerres, un enemic de la indústria antimusical. Ens ho ha fet saber Simon Rattle, que ha encetat el seu concert el directe prenent el micro i fent saber la notícia. Les notes de Thomas Tallis han sonat, així, més sinistres i ronques del que eren.
Una de les vegades que Sanderling dirigia la Simfònica de Madrid, un dels instrumentistes va exclamar: "¡Bueno! ¡Por fin saldremos del mezzoforte!". Sense fer soroll, sense fantasmagories ni màrqueting, amb la constància humil i tossuda d'un Günter Wand, es construí una carrera sòlida i d'una coherència admirable. Les seues gravacions de Xostakóvitx (de qui era amic), Sibelius, Beethoven, Bruckner i Mahler, entre altres, són exemples de respecte al compositor i de professionalitat de primera categoria. Quan va sentir que no podria continuar complint expectatives, l'any 2002 es retirà a viure amb la seua família, exemple que més d'un hauria d'haver donat abans que ell.
Avui he sortit jo també del meu propi mezzoforte. Pagava la pena: era per recordar algú que ho mereixia.
Entrades
2 comentaris:
Precisamente la semana pasada, días antes de la muerte del gran director, estuve escuchando la versión de las sinfonías de Brahms que grabó en 1990 con la Orquesta Sinfónica de Berlín. La grabación, algo opaca, unida a los colores oscuros de la orquesta y a la manera empastada de disponerlos por parte de la batuta, reforzaban la sensación de sumergirse en un río que fluía sin que el movimiento partiera de mano alguna, con naturalidad pasmosa y, al mismo tiempo, con la fuerza de un pensamiento profundo y de lógica inatacable. Son las mismas características que se encuentran en todas sus grabaciones que conozco, muchas de las cuales tú has citado, que, a su vez, eran el correlato exacto de lo que parecía ser una actitud moral en vías de extinción: discreción, humildad y profesionalidad consumada. Descanse en paz.
Completament d'acord en tot. Estic segur que degué ser una persona molt interessant en la conversa, plena d'experiències i d'anotacions sàvies, un senyor d'aquells que hauria estat molt bé conèixer. El que puc jutjar d'ell com a músic, a través de la fonografia, sempre m'ha fet tenir-li un gran respecte.
Publica un comentari a l'entrada