Simfonia per a "frikis"?

Xiquets, la Novena simfonia de Bruckner, que jo tant estime, és una obra sofrida, que aguanta tota mena de maltractaments. Visto lo visto, comence a pensar si no deu ser una obra per a "frikis" o "freakies": fa uns mesos us parlava del xafaxarcos aquell que s'havia inventat (així, sense cometes ni cursiva, ni res: inventat) el quart moviment de l'obra del pobre Anton. Doncs bé, ara sembla que ha aparegut una gravació d'un tal Maximianno Cobra (redéu, quin nom també!) que té la següent taula de durades:

Primer moviment: 47'21''
Segon moviment: 18'35''
Tercer moviment: 39'08''

Total: 1 hora, 45 minuts i 4 segons. Us ho jure: feu clic en la imatge anterior!!! La gravació ha aparegut en un segell extraterrestre que sembla propietat del fulano en qüestió, Tempus Collection, i està signada conjuntament amb la Vienna Symphonic Library (?) i l'Europa Philharmonia Orchestra de Budapest (eeeeeh!?). Podeu trobar-lo gratuïtament en mp3 i baixa resolució ací (els del fòrum de Holger Grintz diuen que se sent molt bé, però això em sembla discutible), i podeu veure una explicació de la falla ací (us dirigisc al vincle en francès, però està també en anglès i alemany).

L'explicació d'aquesta malifeta marciana és, segons sembla, la següent: el tal Cobra és un seguidor aferrissat de les teories d'un altre tio que es diu Retze Talsma (no deuen ser pseudònims, tot plegat?), segons el qual com que les indicacions metronòmiques de l'època de Mälzel es feien seguint el cicle sístole-diàstole del cor (sic!), una indicació com ara "negra = 100" significa que una negra equival a... dues-centes batudes del metrònom... de manera que els tempi que indiquen els autors s'han d'entendre com el doble del que es fa normalment! La qual cosa vol dir, de retop, que tota l'estructura de tempi que coneixem s'ha de transformar en 1/2. El fulano de cognòm rèptil sembla que ja ha aplicat aquesta estrafolaria al·lucinació a Schubert i a Beethoven, si més no... Si feu una ullada als vídeos en línia que té penjats en la seua pàgina web ho podreu comprovar, almenys respecte de la Novena de Beethoven. El principi d'aquesta obra sembla com una interminable i al·lucinògena pel·lícula a càmera lenta, com un immens globus que es desinfla de manera patètica. I és que, en fi en veurem de ben grosses. Holger Grintz em demanava ahir si tot plegat no deu ser una broma. Home, jo diria que como la vida misma...

Ignore si és que aquesta pobra simfonia de Bruckner, un dels cims de tota la música occidental, té alguna facilitat especial per a atraure als músics més tocats del perol del món. Em resulta difícil d'esbrinar el motiu de fons d'una acció tan cafre. Potser Cobra és un inofensiu entusiasta que té inoculat realment el verí de la teoria de Talsma, i pretén picar-nos als brucknerians de pro per transmetre'ns-el. O potser no passa de ser un músic del baratillo que vol fer honor al cognom (com diria un comentarista espanyol, "sobrecogedor, sí... pero de los que cogen el sobre"... Què en penseu, xiquets?