Aquesta secció avança a mitja veu, fins al final del número 2, tot fent passar diverses transposicions de les tres cèl·lules anteriors entre les diferents veus. Entre els números 1 i 2 el primer violí recupera una versió del primer segment del tema A.
La secció següent la inicia la viola el darrer compàs del número 3, que obre un breu diàleg en contrapunt imitatiu bimodal amb el primer violí, sobre el segment pentatònic que és la cèl·lula Aa (recordem-la:
) que també seveix de base a l’acompanyament del violoncel. Aquesta secció es tanca de manera abrupta amb un compàs marcat com a sostenuto que exposa de manera estentòria dues versions simultànies de la mateixa Aa: [re – sol – mi] i [sol – do – la] (ex. 5). I una pausa llarga (G.P.) —un silenci ple de sentit.
Exemple 5Els següents episodis funcionen com a transició cap als dos passatges climàtics del moviment. El primer episodi (xifres 4 i 5)
Exemple 6
enfronta els dos violins i els altres dos instruments. La viola i el violoncel creen un fons basat en la repetició en ostinato de Aa en versió bitonal a un tríton de distància (fa# en la viola, do en el violoncel; després, respectivament, do# i sol); mentrestant, els violins exposen sul ponticello un seguit de figuracions rítmiques noves —que, en realitat, estan acompanyant Aa (ex. 6).
Aquest episodi desemboca en un joc de moviments contraris sobre el patró iàmbic [v —] dels violins, que mena al breu episodi de transició de la xifra 6, consistent en contrapunt imitatiu sobre el patró
Ací comença un dels moments de clímax de la primera part.
El clímax continua, a la xifra 7 i part de la 8, amb un seguit de contrastos entre versions diverses de Aa i interrupcions rítmiques irregulars, mentre el tempo es va allargant a poc a poc fins que es converteix en Più lento (c. 64). Un altre passatge en contrapunt imitatiu —a la quarta justa descendent—, basat en una de les versions de Aa de l’episodi anterior, fa de transició cap la segona part del clímax. La derivació es veu en l'exemple 7:
Exemple 7
* * *
I ací ho deixe. Perquè, si no, veig que aquest blog es converteix en una llarga, llarguíssima col·lecció de fragments sobre una obra de Bartók, potser per a avorriment de més d'un. No estic segur que la meua anàlisi siga molt "acadèmica", vull dir, molt seriosa. De fet, pense que no ho és gens. Però almenys sí que pot haver ajudat algú a entendre en què consisteix aquesta extrema coherència formal de l'obra en qüestió. Un exemple fascinant d'economia dels materials i, alhora, de fantasia creativa. Ho reconec, els quartets de Bartók són una de les meues debilitats, i en un autor que admire per damunt de tota la resta del segle XX, com a artista i com a ser humà coherent. Si aquestes condensades píndoles d'anàlisi us han obert l'apetit per a entrar-hi, me'n consideraré ben pagat. Ja sé que amb això no complisc la paraula donada, però és per causes de força major. Crec jo.
Exemple 6Aquest episodi desemboca en un joc de moviments contraris sobre el patró iàmbic [v —] dels violins, que mena al breu episodi de transició de la xifra 6, consistent en contrapunt imitatiu sobre el patró
Ací comença un dels moments de clímax de la primera part.El clímax continua, a la xifra 7 i part de la 8, amb un seguit de contrastos entre versions diverses de Aa i interrupcions rítmiques irregulars, mentre el tempo es va allargant a poc a poc fins que es converteix en Più lento (c. 64). Un altre passatge en contrapunt imitatiu —a la quarta justa descendent—, basat en una de les versions de Aa de l’episodi anterior, fa de transició cap la segona part del clímax. La derivació es veu en l'exemple 7:
Exemple 7 El clímax conclou amb l’episodi que ocupa la xifra 10 sencera, en el mode hipodòric de fa. Aquest episodi tornarà a aparèixer, transformat, en la recapitulació corresponent.
La secció final de la primera part es clou amb transformacions i transposicions de Aa / α en el segon violí i la viola, a mitja veu, entre el ppp i el mf, fins que la viola declama una versió del primer segment de A i dóna pas a la part següent.
La secció final de la primera part es clou amb transformacions i transposicions de Aa / α en el segon violí i la viola, a mitja veu, entre el ppp i el mf, fins que la viola declama una versió del primer segment de A i dóna pas a la part següent.
* * *
I ací ho deixe. Perquè, si no, veig que aquest blog es converteix en una llarga, llarguíssima col·lecció de fragments sobre una obra de Bartók, potser per a avorriment de més d'un. No estic segur que la meua anàlisi siga molt "acadèmica", vull dir, molt seriosa. De fet, pense que no ho és gens. Però almenys sí que pot haver ajudat algú a entendre en què consisteix aquesta extrema coherència formal de l'obra en qüestió. Un exemple fascinant d'economia dels materials i, alhora, de fantasia creativa. Ho reconec, els quartets de Bartók són una de les meues debilitats, i en un autor que admire per damunt de tota la resta del segle XX, com a artista i com a ser humà coherent. Si aquestes condensades píndoles d'anàlisi us han obert l'apetit per a entrar-hi, me'n consideraré ben pagat. Ja sé que amb això no complisc la paraula donada, però és per causes de força major. Crec jo.
Entrades
4 comentaris:
Vaya, ¡qué pena! Con el monumental microanálisis que estaba quedando... Yo, Guillem, no llego a muchas explicaciones, claro, porque no soy músico ni tengo formación musical suficiente, pero, de verdad, que a uno le llegue periódicamente a su correo análisis hechos con tanta minuciosidad y tan bien escritos le llena a uno, primero de orgullo por tenerte como amigo, y, segundo, de fe en que todavía hay gente que hace bien hechas las cosas, por tiempo y dedicación locas que eso lleve. En todo caso, y en lo que a mí respecta, si el objetivo era impulsar el interés por esta música o reavivarlo, te aseguro que conmigo lo has conseguido.
Doncs justament això últim: si ho he aconseguit, "misión cumplida". Dit honestament, mantinc aquest blog amb dificultats, penes i treballs, per la imperturbable convicció que no és sinó un exemple més de la vanitas vanitatum de la meua pedanteria pretensiosa. Si malgrat això té resultats positius, deu ser perquè paga la pena de continuar. Per això t'agraïsc molt el teu comentari.
per cert, que no havia dit res. Chapeau pel teu anàlisi!!
Gràcies, Josep. Gràcies, Paco. Potser més endavant continuaré penjant-lo a poc a poc, ja que veig que us ha semblat digne. Però de moment aniré fent més coses, perquè hi ha lectors que demanen diversitat. En qualsevol cas, em congratula enormement aquesta reacció vostra.
Publica un comentari a l'entrada