Mireu això si teniu ganes, perquè és tota una declaració de principis. I després parlem.
És a dir, senyores i senyors, amics estimats o lectors fugaços i circumstancials de les meues ínfimes cosetes: tornem al ruedo. Abandonades les vanes il·lusions d'escapar del meu laberint burocràtic quotidià, torne a oferir a l'aire lliure, doncs això, escrits dispersos, sense importància ni pretensions. Amb l'esperança, això sí, que continuarà el diàleg amb els amics que comparteixen la mateixa passió. Ressuscitem, que ja va sent hora! I ho fem amb el més gran que hi ha, amb el miracle de tots els miracles: Bach, en les mans (mai més ben dit) del seu profeta favorit...
I, per cert, gràcies, moltíssimes gràcies, a tots els qui em vau mostrar la vostra solidaritat arran del tancament (temporal) d'aquest fòrum. És per vosaltres, en primer lloc, que paga la pena d'escriure, amics.
dimarts, 2 de juny del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
M'alegra molt tornar a veure els teus posts per ací. Sabia que no et faries d'esperar :-))
rep una forta una abraçada, i a tornar de nou a la càrrega!
Salut, Vicent! Jo també estic molt content de començar a retrobar amics fidels com tu. I és que no hi ha mal que dure cent anys (tot i que això és discutible)...
Doncs jo també m'alegre del teu retorn! Ja trobava a faltar els sucosos comentaris, anàlisis, descobriments et caetera amb què alimentaves gratuïtament i generosament la nostra fam de coneixement musical. Continues tenint públic!
Gràcies, Magister. A banda dels visitants casuals i ocasionals, molt respectables, en realitat sé per a qui escric. Pocs però bons. Volverán las oscuras golondrinas en tu jardín sus huevos a colgar! (versió surrealista).
Let the music be with you!
Aquest blog, quan ha estat obert, m'ha fet escoltar més música. Entendreu que aquest és millor elogi que cap rapsòdica lloança (i sé fer-ne!) de la prosa catxonda i analítica del seu autor. Continuem tocant, doncs.
Hay males que cien años duran -o cien días, al menos-, pero, después de oír el "Aria da Capo" tocada así, ¿a que resultan un poco más soportables?
Moltes gràcies, cavallers!
Molt pagat de trobar-me amb tu i tots els altres cavallers... Persones totes d'un nivell auditiu excel·lent i emocionalment intel·ligents.
Una abraçada a tots...
"bach oh el déu bach el músic de sobines"
Mireu què en deia el Mestre Fuster...
Sempre que ens regalen aquest "déu", ja pagarà la pena. Si, a més, ve embolicat en paraules plenes... Què més en podem demanar.
Gràcies, per la tornada i per tantes coses...
Fusterianament
Isidre Crespo
Siempre es reconfortante tener a un amigo de vuelta; mis mejores saludos!
Ahora sí, Jedi, quédate.
Publica un comentari a l'entrada