Sagetes verbals

Speak of the moderns without contempt, and of the ancients without idolatry. (Lord Chesterfield)

dimecres, 30 de març del 2011

Els nostres clàssics

Aquest sí que no necessita presentació. I amb aquesta obra vaig començar a entrar, fa bona cosa d'anys, a la "nova música". Ací el teniu, en versió orquestral.




Publicat per a

2 comentaris:

Emili Morant ha dit...

Ignorava que aquesta havia estat també la teua "porta d'entrada", o una de les portes a la "nova música" - de fa cent anys. Vaig escoltar obsessivament la versió "original" per a quartet de corda fa mesos. Però ja saps de quina estranya forma es consoliden aquestes experiències al cervell o a l'esperit, i ha estat només fa poc, escoltant-les de nou, amb o sense partitura, quan he reconegut una íntima familiaritat amb aquestes joies, intensíssimes i honestes.

Ben interessant la versió orquestral. És el Karajan que em vares comentar? Això sí: després de tastar Grisey o Lachenmann, Webern em duu al paladar el regust melancòlic de la vella Viena :-)))... Qui m'ho havia de dir.

Ja de passada, estic ultimant un article per al "Musicology Quarterly" en què demostre les influències de Bartok i Scelsi en la peça infantil "Tita tita pon un coco, que mañana pondrás otro...". Les de Scelsi ja les coneixes, però les de Bartok se'm revelaren al descobrir que "Tita tita" és el primer contacte (i l'últim, en molts casos) que els nadons hispànics tenen amb el compàs de 5/4. Canteu i marqueu compàs, i voreu...

La culpa de tot la té Minguet: el seu curs ha fet més mal que una tronà.

3/30/2011
Guillem Calaforra ha dit...

Quines sàvies paraules! Més que una tronà amb pedra!
Quan Webern t'evoca perfums de la Viena antiga i comença a semblar Haydn és que, amic meu, ja estàs dins i no en sortiràs: ja no tornaràs mai a ser el mateix. I és que aquesta música demana temps, reincidència, curiositat, i si comença a "sonar-te" i a més la segueixes amb partitura, encara millor.
Aquesta és, efectivament, la interpretació de Karajan, que Minguet va esmentar durant el primer cap de setmana, i que vaig recordar jo l'altre dia.
Ah, i apolle efusivament aquesta nova línia d'investigació musicològica que has emprès: el tema mereix no un article, sinó tota una tesi doctoral ("interdisciplinar", això sí). ;-)

3/30/2011

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)