-- Com que fracassà com a músic, s'ha fet musicòleg. I és més -òleg de la música que altra cosa.
-- No li'n faces retret, perquè el món és ple de músics que no són -òlegs de res en absolut.
***
Insensats! Tantes vegades que us ho han dit tots els metges, i vosaltres no en voleu fer cas! Consumir només llepolies, refritangues o menges precuinades és letal per a la salut!
***
En la música, ell troba sovint estats de consciència, sabers i intuïcions impossibles d'assolir amb cap altre mitjà. Segons es diu proverbialment, el llenguatge natural no pot copsar adequadament res de tot això; és cert, i ho demostra el fet que ell s'anomena a si mateix "místic". Tot i que tampoc no és exacte, seria més verídic que s'anomenés "iniciat".
***
S'estima molt tota la gran música contemporània, i alhora pensa que l'últim període veritablement immortal de la música és el breu interregne de la tonalitat ampliada. El seu cor es troba en aquelles harmonies mòrbides i complexes. I això demostra que tot judici estètic és autobiogràfic.
***
El rigor constructiu (de les formes clàssiques) de vegades cansa, i la llibertat formal (dels romàntics i dels contemporanis) de vegades decep. El rigor constructiu de vegades fascina i produeix admiració, la llibertat formal de vegades produeix una sensació de frescor i de vida real.
diumenge, 26 de juny del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada