Arriba tard, però arriba. I pagava la pena esperar!!! Van tots dos seguits,
attacca, l'un darrere de l'altre. Una meravella. Una passada. Almenys en la meua opinió. I la interpretació és admirable. Els assidus de
So i silenci, el blog i el llibre, ja ho coneixeu. Però aquesta gravació és nova.
2 comentaris:
Qué maravilla Hartmann y qué maravillosa esta Octava. ¡Y qué versión! ¿Dices que es nueva? ¿No es la de Metzmacher?
Bé, matise: és nova respecte de la que jo publicitava (i continuaré publicitant) des de So i silenci, és a dir, la de Kubelík. És justament la de Metzmacher, un director molt respectable. Bon olfacte!!!
Publica un comentari a l'entrada